mandag, februar 02, 2009

un gran equip


Aquest cap de setmana, els juntarres de Casal Català de Copenhague hem llogat una casa d'estiu al nord de Sjælland per fer team-building i dir la nostra quant al funcionament del Casal i de la junta, que últimament han estat un desastre. Els nostres problemes de comunicació interna, la organització i l'hermetisme han estat els tres punts negres de l'ultim any; la idea era quedar en un context diferent i un ambient relaxat, amb més d'una hora per endavant per parlar de tot plegat, identificar problemes i arribar a conclusions constructives.
He de dir que estic esgotada, i que per desgràcia no hem tingut temps ni de jugar al Twister ni de fer cap de les activitats programades per fer una pausa... només hem tingut temps de treballar, i ni així hem pogut acabar la nostra agenda. Però ha estat un èxit rotund. Hem parlat i parlat i discutit amb creativitat, i hem arribat a conclusions i idees que, n'estic segura, ajudaran a que el Casal sigui una associació més bona que l'actual.
A més a més, ha estat molt divertit estar amb gent a qui sempre veig unes hores davant de papers i ordinadors, menjant, rient, menjant coses raríssimes, en pijama i roncant. Molt, molt inreressant. Em quedo amb la part humana de tots ells i amb l'entusiasme que fa del Casal una realitat.

3 kommentarer:

Unknown sagde ...

Doncs és una bona notícia, ja que seria una peneta que el Casal deixés d'existir, amb tantes ganes que hi poseu...Fa poquet que vaig tenir el plaer de conèixer a part dels membres de la junta i us evio molts ànims a tots plegats. SAbeu que la seu del Casal Català de Cph és virtual? Espero que continueu repartint roses i fent coques per Sant Joan. I tant!!
Salut.

Anonym sagde ...

Jo també m'ho vaig passar molt bé. I no m'enfado encara que sé que lo de menjar coses raríssimes va per mi, oi?
Un blog molt xulo. Et convido a que passis a visitar el meu un dia... www.roset.cat/blog

Carolina sagde ...

Ei Ramon, benvingut al blog! No va per tu, no, que a Noruega m'he passat una setmana menjant makrel :) Ho deia més aviat en general, que tothom té costums molt especials. Ara el miro!