mandag, februar 02, 2009
un gran equip
Aquest cap de setmana, els juntarres de Casal Català de Copenhague hem llogat una casa d'estiu al nord de Sjælland per fer team-building i dir la nostra quant al funcionament del Casal i de la junta, que últimament han estat un desastre. Els nostres problemes de comunicació interna, la organització i l'hermetisme han estat els tres punts negres de l'ultim any; la idea era quedar en un context diferent i un ambient relaxat, amb més d'una hora per endavant per parlar de tot plegat, identificar problemes i arribar a conclusions constructives.
He de dir que estic esgotada, i que per desgràcia no hem tingut temps ni de jugar al Twister ni de fer cap de les activitats programades per fer una pausa... només hem tingut temps de treballar, i ni així hem pogut acabar la nostra agenda. Però ha estat un èxit rotund. Hem parlat i parlat i discutit amb creativitat, i hem arribat a conclusions i idees que, n'estic segura, ajudaran a que el Casal sigui una associació més bona que l'actual.
A més a més, ha estat molt divertit estar amb gent a qui sempre veig unes hores davant de papers i ordinadors, menjant, rient, menjant coses raríssimes, en pijama i roncant. Molt, molt inreressant. Em quedo amb la part humana de tots ells i amb l'entusiasme que fa del Casal una realitat.
Abonner på:
Kommentarer til indlægget (Atom)
3 kommentarer:
Doncs és una bona notícia, ja que seria una peneta que el Casal deixés d'existir, amb tantes ganes que hi poseu...Fa poquet que vaig tenir el plaer de conèixer a part dels membres de la junta i us evio molts ànims a tots plegats. SAbeu que la seu del Casal Català de Cph és virtual? Espero que continueu repartint roses i fent coques per Sant Joan. I tant!!
Salut.
Jo també m'ho vaig passar molt bé. I no m'enfado encara que sé que lo de menjar coses raríssimes va per mi, oi?
Un blog molt xulo. Et convido a que passis a visitar el meu un dia... www.roset.cat/blog
Ei Ramon, benvingut al blog! No va per tu, no, que a Noruega m'he passat una setmana menjant makrel :) Ho deia més aviat en general, que tothom té costums molt especials. Ara el miro!
Send en kommentar