onsdag, december 31, 2008

De tots colors


Dia de balanç inevitable.

Ha estat un any durillo, perquè no dir-ho, un dels més durs de la meva vida. He après a conèixer-me d'una manera brusca, forçada i no volguda, en una situació completament nova per a mi. I no ha estat gens fàcil. L'he passada de tots colors. Mai no m'he sentit tan sola, tan insegura, tan dèbil, tan incompresa, tan fora de lloc, tan incapaç, tan dominada per les emocions, tan lluny de tot i de tothom, tan tan esgotada mentalment, tan baixeta, tan catalana. He arribat a la conclusió que en comptes de fronteres, el que hi ha són amplificadors d'emocions, i aquí dalt, tot es viu amplificat a 100. Les coses bones, i les dolentes. Vaig tocar fons i vaig saber alçar-me, amb molt d'ajut, i amb molta paciència readquirida (perquè la paciència, l'havia perdut en algun moment de la meva vida, no recordo quan).

Hi ha hagut persones que aquest any ens han deixat de manera massa sobtada, a les que ja trobo a faltar perquè han deixat un buit massa gran, però també hi ha persones que han nascut. Equilibri. El que sempre intento aconseguir i mai acosegueixo.
Podria dir que ha estat un any ple. I qui dia passa, any empeny, i aquí estem, que ja és prou. I que al cap i a la fi, el balanç és positiu, perquè les coses bones són tan bones, que eixuguen les llàgrimes i la tristesa en un plis plas. Les dificultats no deixaran de ser-hi l'any que ve, però he après. Hem après. I em considero afortunada de tenir tot el que tinc en aquest racó de món, i de tenir-vos a tots vosaltres. I de tenir una nova perspectiva, un petit tresor que em fa veure les coses des d'un angle molt més savi, més càlid.

A tots els qui em llegiu, us desitjo un any una mica menys ple que el meu :p
No us marqueu gaires propòsits, viviu la vida, i sigueu feliços. Feu tot el possible per ser-ho.

7 kommentarer:

Anonym sagde ...

Hola!

Records des de Castellar (també a la Mònica)!

Bon any nou!!

Carles Sanosa

Carolina sagde ...

Molt bon any a tu també, Carles!
I benvingut (molt) al bloc :)
Petons i records directes cap al poble des de Copenhague!

whatateacher sagde ...

Bon any nou, bonica! Que el 2009 sigui millor que l'anterior.
Petonets.

UnderPressure sagde ...

Pues yo con haber sobrevivido me conformo, porque si me dicen en enero del año pasado el terremoto que iba a haber en mi vida, no me lo creo.
Pero nada, bien eh. Asi es la vida y asi hay que tomarselo. Todo cambia, todo esta siempre en movimiento eterno.
Feliz 2009.

pati di fusa sagde ...

buf, nena, a vegades, llegint-te, és com si em sentís parlar a mi mateixa. menys en això de "catalana" (no perquè no ho sigui, sinó perquè vivint a catalunya potser aquest tret no marca tant... o sí, és igual), podria dir que aquest any m'he sentit si fa no fa com tu en tota la resta.

però també faig un balanç positiu, i la transformació o la incertesa de certs sentiments fan néixer sentiments nous i construir noves il·lusions.

també m'apunto això de viure la vida, sense fer-me gaires propòsits!

molt bon any, vikinga!

Joan sagde ...

Caroooo!!!

Doncs sí, escapada d'un dia i mig amb l'Antoni. Esperant 10 hores a Girona...

De totes maneres tot ok!!

M'ha agradat molt el teu post. Fer coses sense presses estèrils, gaudint i consolidant el que tenim.

Moltíssims petons cap al Nord pel Frej i la seva senyora!!

Em va agradar molt veure't. vine més sovint :-S

Laura sagde ...

bon any, bonica!