De tots colors

Dia de balanç inevitable.

Ha estat un any durillo, perquè no dir-ho, un dels més durs de la meva vida. He après a conèixer-me d'una manera brusca, forçada i no volguda, en una situació completament nova per a mi. I no ha estat gens fàcil. L'he passada de tots colors. Mai no m'he sentit tan sola, tan insegura, tan dèbil, tan incompresa, tan fora de lloc, tan incapaç, tan dominada per les emocions, tan lluny de tot i de tothom, tan tan esgotada mentalment, tan baixeta, tan catalana. He arribat a la conclusió que en comptes de fronteres, el que hi ha són amplificadors d'emocions, i aquí dalt, tot es viu amplificat a 100. Les coses bones, i les dolentes. Vaig tocar fons i vaig saber alçar-me, amb molt d'ajut, i amb molta paciència readquirida (perquè la paciència, l'havia perdut en algun moment de la meva vida, no recordo quan).

Hi ha hagut persones que aquest any ens han deixat de manera massa sobtada, a les que ja trobo a faltar perquè han deixat un buit massa gran, però també hi ha persones que han nascut. Equilibri. El que sempre intento aconseguir i mai acosegueixo.
Podria dir que ha estat un any ple. I qui dia passa, any empeny, i aquí estem, que ja és prou. I que al cap i a la fi, el balanç és positiu, perquè les coses bones són tan bones, que eixuguen les llàgrimes i la tristesa en un plis plas. Les dificultats no deixaran de ser-hi l'any que ve, però he après. Hem après. I em considero afortunada de tenir tot el que tinc en aquest racó de món, i de tenir-vos a tots vosaltres. I de tenir una nova perspectiva, un petit tresor que em fa veure les coses des d'un angle molt més savi, més càlid.

A tots els qui em llegiu, us desitjo un any una mica menys ple que el meu :p
No us marqueu gaires propòsits, viviu la vida, i sigueu feliços. Feu tot el possible per ser-ho.