Sanaa

Diumenge vam fer pam i pipa a l'encostipat i vam anar al centre d'arquitecura danès a veure una exposició dels arquitectes Sanaa, els coneixeu? Darrere del nom Sanaa s'amaguen els arquitectes japonesos Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa. Potser heu vist algunes de les seves obres, com la Serpentine Gallery als jardins Kensington de Londres (si no, ja tardeu!) o el museu d'art contemporani de la ciutat de Nova York.

A l'exposició vam poder veure la maqueta de l'edifici de la foto, que no li fa justícia, tot s'ha de dir. És el centre d'aprenentatge Rolex de Laussanne. És una àrea d'estudis enorme, com una mena de biblioteca, però sense separacions, només hi ha mòduls de vidre pels que volen treballar en equip, que creen una divisió d'espais molt subtil. Com que l'edifici és una mini muntanya russa, des de qualsevol lloc es pot veure la resta de l'edifici a nivells i angles molt diferents. Si voleu buscar més fotos per internet veureu que té una llum preciosa, i que el concepte és molt japonès del japonès antic, del que encara no estava obsessionat per occident.

Em va agradar molt, fan coses molt especials i cada cop són més coneguts. Al març van guanyar el premi Pritzker, que és com una mena de Nobel de l'arquitectura.

I després de veure l'exposició i d'haver endrapat un brunch amb vista als canals, el millor de molts museus: la botiga. Algun dia faré unpost del meu profund amor per les botigues -ben parides- dels museus. Queda pendent.