Que perdem el món de vista!

Hi ha coses que jo no entendré mai. Per exemple, que un dissenyador dissenyi l'etiqueta d'una ampolla d'aigua, o millor dit, que li faci uns retocs a una etiqueta i de tot plegat li'n digui art. En nom de l'art, si us plau, una mica de cervell i menys tonteries.

Diu la dissenyadora en qüestió que per aquí dalt és famosilla i té prestigi que "com a dissenyadora el meu objectiu és trencar les convencions allà on la creativitat i la bellesa pot existir, i traspassar els límits en la mesura que pugui. La meva col.laboració amb Egekilde es deu a que compartim la mateixa visió sobre la innovació, estètica i personalitat, i crec que amb aquest etiqueta expressem una actitud en relació al concepte disseny molt atrevida".

I jo després de llegir-ho penso... però que què dius que què? De veritat que aquesta pamplines es creu tot això????? Perquè la única cosa que li ha afegit a l'etiqueta són els rectanglets de colors aquests, i a saber quant li han pagat.

No sé, jo és que quan vull aigua, ja us dic que l'etiqueta, sigui de la Danone, l'Stine Goya o qui sigui me la repampifla molt, i em sembla una cutrada total que certs dissenyadors s'apuntin últimament a aquesta moda de que fins i tot les ampolles d'aigua han de tenir estil. Que no podem comprar aigua sense estil? Que no se n'adonen de que l'aigua te la beus en 10 segons i llestos?

I mira que jo sóc partidària de l'art en estat pur i allà on sigui, però és que últimament, aquí tenim ampolles d'aigua amb etiquetes de disseny, capses de pastilles de regalèssia amb etiquetes de disseny i d'aquí poc segur que tenim paper del lavabo de disseny. Per mi, que el món de l'art i del disseny de vegades perd els papers.