Dolços

Dolços és el tema del qual vam haver de parlar fa dues setmanes amb els meus alumnes dels diumenges, i amb la resta al llarg de la setmana passada. Ha estat molt divertit, i he descobert una cara nova de molts d'ells. Per exemple, ara sé que tinc una alumna tan dependent de la xocolata, que cada nit es desperta a les 2 o les 3 de la matinada per menjar-ne. En tinc uns quants que hi caben als dits de la mà absolutament enganxats a la regalèssia, perquè aquí se'n menja molta, de regalèssia, però és molt diferent de la que mengem allà. La d'aquí és molt forta, és regalèssia amb sal, i té, segons el meu parer, un gust bastant fastigós. A sobre, tenen regalèssia amb amoniac, o millor dit, amb gust a amoniac, perquè el govern va prohibir l'amoniac fa uns anys perquè no era gaire bo per la salut (!). Hi ha regalèssia de totes les marques i colors, en bosses grans i petites, en pastilles o barra, i és un dels tres o quatre aliments nacionals. Peró sembla que fa pujar molt la tensió, i per això, molta gent que hi està enganxada la te prohibidíssima. Alguns m'han confessat menjar 200gr de regalèssia al dia. D'altres m'han dit que no poden passar un dia sense xocolata o dolços.

I jo acabo de fer el que els vaig prometre la setmana passada que portaré demà a classe: chocolate chips cheesecake, una especialitat de la casa. Com que té un munt de creme fraiche i formatge, jo no en puc menjar, i crec que aquí està la clau de que molts dels que estem penjats per la xocolata i els dolços no estiguem com una bola, menjar-ne molt molt molt moderadament. La culpa de la meva adicció la té la meva mare (lo siento, bonita) que em va criar amb tardes de Barrio Sésamo pa i tonelades de Nocilla, algunes vegades amb pa Bimbo i Nocilla directes a la torradora, que sortia desfeta i regalimava per tot arreu. D'aquí la meva molt bona relació amb la xocolata.

Parlant del tema he tret somriures de pillastre als alumnes més seriosos, advocats de reputació i enginyers rectes i benposats, que han confessat les seves debilitats.

Continuo dient que aquí o allà, en algunes coses, tots ens assemblem molt.