onsdag, marts 10, 2010

He tingut una epifania

Quan no tinc temps d'escriure se m'apilotonen imatges i noms i de tot al cap, així que avui el buido aquí, perquè tantes paraules sense sentit m'estan fent segurament un mal neuronal inconscient.

El cas és que de tant en tant tinc moments mentals fantàstics, de pau i felicitat que vénen provocats per les coses més tontes que us pugueu imaginar. Jo tendeixo a guardar cares a la memòria, escenes, veus, moments, més que no pas informació del tipus "recorda que demà has d'anar a correus a buscar aquella carta certficada que fa dies que has d'anar a buscar". I de vegades veig a gent que sé que em recorden a algú, però no puc recordar qui. Fins que un dia... ta ra ra ra rà! M'apareix una imatge brillant i clara i sé perfectament qui em recorda a qui. I avui això m'ha passat no un cop no sinó dos cops!
Aquesta de l'esquerra és la Hellen, la infermera del St. Eligius, és a dir, d'A cor obert, que era una sèrie de TV3 de quan érem petits i teníem Dallas i coses per l'estil i ens estàvem acostumant a que els americans parlessin en català. I la Hellen té una cosina danesa que és la meva alumna i que es diu Anette, i avui les meves neurones han tingut el plaer, després de molts mesos de pensar, d'ajuntar-les, com al joc del Memory. La Hellen a mi em queia molt bé, perquè no era pedant com el dr. Craig i a més es menjava els marrons de les infermeres jovenetes amb molt humor. Recordo un capítol que em va marcar en el que la Hellen es pensava que estava prenyada i resulta que al final la pobra tenia la menopausa. I li va agafar la depre, a ella i al nòvio aquell mig calb i amb gabardina que tenia, els dos s'ho van prendre molt malament, però especialment ella. I jo i la meva curta edat no vam poder entendre que no tenir la regla fos una cosa per deprimir-se. Pobreta Hellen.

Després de fer un match Hellen-Annette de la classe de les 16h n'he fet un altre a la classe de les 17,50h, match2: Rosemarie-Anna. La Rosemarie deu ser la cosina danesa de l'Anna, que és la dona d'un senyor doctor que tenia un restaurant a Terrassa en el qual jo treballava els caps de setmana fa també uns quants anyets. L'Anna era així tota matxorra, com la meva alumna. I ai, aquesta sí que em feia ballar el cap. Ja li havia preguntat mil vegades allò de... però tu i jo o ens coneixem? Estàs segura?
I com que ja tinc experiència en el tema sé que més tard o més d'hora, se m'apareixerà una altra cara, una foto, un record, que em farà tancar el tema, així que després de dues preguntes m'autodiagnostico caos-pictòric-neuronal, i callo.

És ben curiosa eh la memòria, si tingués capacitat per a clonar-me crec que després d'estudiar astronomia em posaria a estudiar la memòria. De moment però, els dies tenen 24 hores i de mi només n'hi ha una (i ja n'hi ha prou).

8 kommentarer:

Laura sagde ...

bon dia, guapa!

jo veia "a cor obert" però no recordo els capítols amb tant detall. recordo més "dallas". és més, recordo que "dallas" tenia dos rombos i que un dia vaig caure a la banyera i em vaig fer molt de mal i els meus pares em van deixar veure la tele fins tard (jo crec que per comprovar que no se'm posaven els ulls en blanc o algu del cop), i aquell dia vaig veure el capítol de "dallas" sencer.

a ma mare li agrada molt relacionar gent, també. us ho passaríeu bé jugant al memory juntes.

Laia sagde ...

Aixó que expliques de "jugar" amb les cares, ho faig jo amb les veus dels dobladors...sento una veu en i penso " Aquesta veu...." fins que al final dic (per exemple) " Ah! el mateix actor que dobla Richard Gere!"
El pobre Sebastian flipa!pq veien la tele m´hi puc passaruna bona estona analitzan les diferents veus XDXDXD

Per cert! Que tal la temperatura per Danmark?

Ciutadà K sagde ...

... una, única i inigualable !!

bona tarda a can Denmark!

Ciutadà K sagde ...

Jo recordo molt 'A cor obert', m'encanta el paper d'aquell 'osito' desvalgut que perd la dona i queda sol amb el fill, com es deia?? El nom de l'actor el recordo perfectament: David Morse!!... la meva memòria és més de tipus enciclopèdia, vinga a acumular noms i films !!!

Nur sagde ...

A mi tb m'encantava a cor obert!!
i lo de les veus tb em passa, sempre estic, aquesta veu, es d'aquest actor!!!

Anonym sagde ...

Sorprenent trobar la teva foto... petita petita a l'esquerra de un blog desconegut. ¿A Dinamarca?... Molt lluny te ha portat la vida...

Carolina sagde ...

Ai ai ai, que tenim un anonym desconegut que no és tan desconegut però que ara mateix no conec.
Sí, sí, la vida és el que té, que dóna voltes i acabes a l'altra punta. Va, dóna'm més pistes...

la divina sagde ...

Que bo, Carol! M'he sentit molt identificada amb això que expliques. jo tinc molta memòria per a les cares, però sovint em costa molt associar-les als noms. I també tinc molts flaixos d'aquests de "parecidos razonables". És divertit.

Que bo que era A cor obert!