L'amor, que n'és de complicat (alguns dies)

De vegades ens pensem que som forts, que estem la mar de bé, i de cop, patapam. Et trobes que te'n vas al llit i comencen a aparèixer tota mena de personatges indesitjables: la senyora frustració, la senyora soledat, el senyor cagadubtes... i tenen noms intercanviables, qui diu soledat diu por i qui diu cagadubtes diu incomprensió.

I ens passa a tots. Perquè tots plegats som com un Lego gran, que ens assemblem molt, tot i que no ens ho sembli, i la caguem en coses semblants, i passem per les mateixes putades i les mateixes coses bones.

I de tot ens en sortim, d'una manera o altre, més tard o més d'hora.

Així que aquesta cançó, amb totes i cadascuna de les seves paraules va per a la senyoreta M, que està passant per unes nits d'insomni carregadetes de personatgets que no hi haurien de ser.

Diu en Murakami que el dolor és inevitable. El patiment és opcional. A veure si tots ens inspirem una mica i no som tan patidors.