onsdag, februar 24, 2010

L'amor, que n'és de complicat (alguns dies)

De vegades ens pensem que som forts, que estem la mar de bé, i de cop, patapam. Et trobes que te'n vas al llit i comencen a aparèixer tota mena de personatges indesitjables: la senyora frustració, la senyora soledat, el senyor cagadubtes... i tenen noms intercanviables, qui diu soledat diu por i qui diu cagadubtes diu incomprensió.
I ens passa a tots. Perquè tots plegats som com un Lego gran, que ens assemblem molt, tot i que no ens ho sembli, i la caguem en coses semblants, i passem per les mateixes putades i les mateixes coses bones.
I de tot ens en sortim, d'una manera o altre, més tard o més d'hora.
Així que aquesta cançó, amb totes i cadascuna de les seves paraules va per a la senyoreta M, que està passant per unes nits d'insomni carregadetes de personatgets que no hi haurien de ser.
Diu en Murakami que el dolor és inevitable. El patiment és opcional. A veure si tots ens inspirem una mica i no som tan patidors.




5 kommentarer:

òscar sagde ...

De nit sempre hi ha indesitjables que venen a visitar-nos.

Cal ser educats, rebrel's i, també educadament, demanar que marxin quan toca l'hora. En el cas del sr.Patiment, cal demanar-li que marxi abans d'hora.

Ciutadà K sagde ...

... sí, malauradament, no podem tancar la porta, no hi ha cap pany que els impedeixi l'entrada... grrr!

Carolina sagde ...

Per cert Òscar, benvingut eh, no sé d'on ha sortit però m'agrada tenir-lo per aquí :)

Nur sagde ...

jo no com ho faig, però de nit no em visita ningu, jo dormo, es de dia que venen, i intento espantar-los!

manel sagde ...

ui,ui,ui.Aixó no es bó.¿Sabeu que diuen els sabis ioguis?.Que la ment es com un mono que brinca,salta,i tornar a brincar,i que efectivament es molt difícil dominar-la.De totes menas ells expliquen tècniques per a fer-ho, al menys per a intentar-ho.Els fantasmes de la mateixa forma que venen s'en van.Es questiò de relaxar-se i deixar que passin de llarg.