A viatjar s'ha dit

La meva quota de CO2 ja us dic jo que me l'he passada de llarg i això que només portem dos dies d'any. Demà mateix me'n vaig a Egipte, i passo dels -6 graus als 25. No sé com s'ho prendrà el meu cos, perquè aquest Nadal català ha estat farcidet de Respirals i kleenex, i això de tants canvis de bactèries i demés m'està deixant una mica K.O., però esperem que el sol i la platja i el buffet lliure del Hilton facin les meravelles que se suposa que han de fer i torni amb un somriure moreno que sigui l'enveja de tots els pàlids de la ciutat.

Tinc uns quants posts mentals per escriure però no tinc temps material per fer-ho i a sobre porto dos dies lluitant amb el meu nou Mac (direu, caraaaai, sí que li van bé les coses a aquesta noia, doncs noooooo, continuo amb la mateixa feina de mè però per sort tinc una família política que no té problemes de feina precisament i que m'ha regalat tant el viatge com el Mac-porque-tú-lo-vales).

Així que em prometo a mi mateixa tornar a escriure amb una mica més d'ordre i fidelitat a la tornada, que serà dos dies abans de que el meu viking marxi a Oxford, cosa que em deixarà, a part de feta una mica caldo, amb molt, molt molt, de temps lliure.

Propera parada platja i piràmides. I que tingueu un bon 2010. El meu 2010 serà fantàstic, ho vaig decidir ahir mateix, al menjador de casa mentre regava una planta que en dos mesos ha revifat molt. I vaig pensar 2010= any de la revifamenta.