If on a winter's night

A molts ens va semblar que el clima va respondre al fracàs de la cimera de fa uns dies amb un temporal de neu, vent i temperatures extremes que han batut rècords. Com ja s'havia previst, tot plegat va quedar en un no res. I tothom es dóna la culpa, que si USA no volia des de bon principi arribar a cap pacte de res, que si la Xina no canviarà mai, que si el primer ministre danès ha fet el ridícul deixant de banda als països africans que evidentment es van sentir ofesos i van actuar conseqüentment, i bla bla bla. El cas és que, per molt optimista que sigui el senyor Gore, aquests dies no seran recordats per les properes generacions com el dia en que els nostres avantpassats van decidir pensar en el nostre futur. És cert que tots reaccionem davant d'una serp, però no davant del canvi climàtic perquè total, com que no es veu, oi, doncs no ens ho acabem de creure. Però és que durant molts anys també ens vam creure coses que no podíem veure, com que la Terra era plana. Mira que som primitius, eh!
I jo em trobo aquests últims dies de l'any com si els dementors del Harry Potter em xuclessin una mica de bona energia a dia que passa. Serà la foscor, i la cursa frenètica que suposa el Nadal, serà aquest fred terrible, o serà pensar que el Frej marxa d'aquí poc. Com que he decidit no esperar a fer-me propòsits d'any nou, me'ls intento fer cada dia, i m'escolto l'últim CD de l'Sting, i encenc espelmes i intento perdre'm una mica en imatges com les que d'aquí uns dies viuré amb els meus. Tinc molts regals per embolicar i encara més ganes de donar-los, tot i que porto tres dies sentint-me ridícula caminant pels carrers, perdent el temps pensant què puc regalar a persones que ja ho tenen tot. El món al revés. També n'he comprat per a persones que fins aquest any no n'han tingut mai, de regals, i mentre sóc pobre i rica a la vegada imagino que d'aquí no res, tornaré a veure el sol. I m'entra escalforeta de la bona. De moment, amb això, avui ja en tinc prou.