tirsdag, januar 26, 2010


És en dies com avui quan s'ha de buscar en altres llocs per veure el blau. Sembla que aquest és l'hivern més fred dels últims 25 anys. Les temperatures dancen entre -5 i -15, tant fred fa que es pot patinar als llacs, i feia molts anys que no es podia. Els llacs s'han tornat catifes blanques, amb nens que rellisquen i caminen com animals de bosc, corren, es paren, miren, corren, es paren, miren, riuen.

I tot i la blancor de la neu, és en temporades com aquesta, quan jo haig de passejar per altres colors, per fotografies i àlbums que amaguen la futilitat del temps. Les fotos em recorden que tenim moltes maneres diferents de ser, que hi caben moltes formes en un mateix, i que la majoria reviscolen amb la llum, potser perquè ens mostra el color de totes les coses.

3 kommentarer:

Nur sagde ...

encara que m'agradaria ser un d'aquest nens, no trobo a faltar gens aquestes temperatures...

Ciutadà K sagde ...

ui, tot i que jo sóc calurós... casi que tampoc, eh???

que com a imatge i tal ha de ser bonic tot tan blanquet...

però jo m'apunto a les fotos... :)

Unknown sagde ...

Ei guapa,

aquí l'altre dia va nevar cinc minutets i jo ja em vaig acollonir...A mi amb el fred m'agrada veure pelis de cinema negre, ben apoltronada al sofà :-) Encara que també m'agrada veure-les a l'estiu.
Doncs et recomano una bona peli, xocolata ben calenteta, manta de les bones i el Copernicus als peus, així t'oblides una estoneta del fred. Aaaaix, molts ànims, que ja queda menys per la primavera ;p
Petons!