És en dies com avui quan s'ha de buscar en altres llocs per veure el blau. Sembla que aquest és l'hivern més fred dels últims 25 anys. Les temperatures dancen entre -5 i -15, tant fred fa que es pot patinar als llacs, i feia molts anys que no es podia. Els llacs s'han tornat catifes blanques, amb nens que rellisquen i caminen com animals de bosc, corren, es paren, miren, corren, es paren, miren, riuen.
I tot i la blancor de la neu, és en temporades com aquesta, quan jo haig de passejar per altres colors, per fotografies i àlbums que amaguen la futilitat del temps. Les fotos em recorden que tenim moltes maneres diferents de ser, que hi caben moltes formes en un mateix, i que la majoria reviscolen amb la llum, potser perquè ens mostra el color de totes les coses.
3 kommentarer:
encara que m'agradaria ser un d'aquest nens, no trobo a faltar gens aquestes temperatures...
ui, tot i que jo sóc calurós... casi que tampoc, eh???
que com a imatge i tal ha de ser bonic tot tan blanquet...
però jo m'apunto a les fotos... :)
Ei guapa,
aquí l'altre dia va nevar cinc minutets i jo ja em vaig acollonir...A mi amb el fred m'agrada veure pelis de cinema negre, ben apoltronada al sofà :-) Encara que també m'agrada veure-les a l'estiu.
Doncs et recomano una bona peli, xocolata ben calenteta, manta de les bones i el Copernicus als peus, així t'oblides una estoneta del fred. Aaaaix, molts ànims, que ja queda menys per la primavera ;p
Petons!
Send en kommentar