Ridiculàndia

Com alguns de vosaltres haureu llegit i vist, Dinamarca no és el país dels hobbits, on tothom és feliç i tot és perfecte. La imatge ensucrada i falsa que els mitjans de comunicació sempre transmeten ha estat una mica més gris que de costum, i tot i que per motius que lamento, desitjo que les imatges serveixin per deixar veure la Dinamarca real. Perquè sovint la de la tele és una Dinamarca de fa 15 anys. La d'avui, dirigida per un govern de centre-dreta, té poc a veure amb el concepte escandinau que teniu al cap. Algunes coses, per sort, encara hi són, però com a les properes eleccions les coses no canviïn, el país serà el que ara és el sud d'Europa.

I els fets d'ahir serveixen per veure que les coses no poden seguir així. Gairebé 1 000 persones detingudes en una manifestació absolutament pacífica, de les quals només 4 han estat portades a judici per actes violents contra la policia. I què passa amb les altres 996? Doncs han estat víctimes de la Lømmelpakken, una llei que el govern es va treure del forro fa poc i que diu bàsicament, que la policia pot detenir als manifestants si es considera que potser podrien cometre actes violents. O sigui, per si les mosques. I per si les mosques, l'han cagada molt. Perquè van detenir a centenars d'innocents que van estar asseguts més de 5 hores al terra, que van acabar pixant-se als pantalons, de nit, a sota zero, simplement per tenir una edat sospitosa i estar a la vora de les 4 persones anomenades anteriorment. Que es el mateix que si jo i 999 persones més anem a una mani davant de l'ajuntament de Barcelona, jo tiro una pedra a un policia, i em detenen a mi a tota la resta, per si de cas.
Això es diu privar al ciutadà del dret de manifestar-se pacíficament, i això, fa 15 anys, no hagués passat.
Us deixo amb un enregistrament de so i fotos, i tan de bo mig món llegís aquest post.