Jo sempre havia cregut que el meu espai personal era una mica ampli segons els estàndards d'allà. Sobretot perquè tenia Alcampofòbia i Ikeafòbia. I resulta que aquí el concepte d'espai personal és graaaaan. Tant, que si vas al gimnàs i veus a algú que coneixes, a no ser que sigui molt molt amic teu, no l'has de saludar. Perquè si vas suat i duus unes malles, doncs sembla que perds automàticament el dret d'acostar-t'hi, és a dir, que l'espai social passa d'un metre a tota l'àrea que cobreix el gimnàs.
Jo això de l'espai personal creia que era una cosa de sentit comú, però aquí el sentit és danès, i fred com el dia d'avui. I no es toca, cosa que a mi em costa una barbaritat, perquè mentre parlo vaig tocant a la gent. I clar, despres vaig falta de carinyo, i quan em trobo a la Mireia Serra, li faig unes abraçadotes que ens partim de riure, perquè ens falta la tocamenta social, la proximitat de saber que si mentre parles agafes a algú del braç durant tres segons per expressar "no pateixis", no se sentiran incòmodes. I amb el fred que fa ja, dic jo que una mica de tocamenta... tampoc no passa res, no?
5 kommentarer:
Ai, sí, Carol jo també sóc de tocar... tocamenta amigable (de 'tocamientos impuros', no, eh???) ... ciertamente, aquesta fredor demana un plus d'adaptació, no??? (és que els llatins som taaaaan fogosos... :P )
...cometre 'errors' com a 'alien' en una atra cultura ha de ser inevitable, no???
Tens una migueta que es diu Mireia Serra aqui?
Que be!!!!!!
Escolta Carol, ja se que ni em ve ni en va, i em diras xafardera, però ara que el teu maridito marxa no se on , no se quans mesos, pq no agafes el gat, i t'instales a casa els teus pares, germans, tiets, o casa meva, mes igual, i toques i abraces a tothom mentre ell esta estudiant!!!!???????
sí, sí, sí, Carol!!! vine a tocar-nos!!!!
:)
Home, perquè no puc deixar la feina, bàsicament. Fa molt de temps que intento trobar una altra feina i no hi ha manera, i les coses aquí no estan gaire be, sobretot per als immigrants que som morenos. I perquè m'he de fer a la idea de que visc aquí, i haig de saber ser feliç aquí, que allà ja sé molt bé com es fa...
Però ens veurem ens veurem família Xavi-Nur, ja veureu que farem una trobada. I si no, sempre esteu convidats a la nostra habitació de convidats :)
oh!
doncs aquesta darrera idea convidatòria jo l'enregistro per a quan pugui ser utilitzada, eh???
:)
(és que jo pensava que no treballes i per això buscaves feina...)
Send en kommentar