SKAT

Estic moooolt cansada del senyor cap del govern de Dinamarca, Anders Fogh Rasmussen.
Dinamarca, com molts altres països escandinaus, ha tingut durant anys un nivell de vida, o benestar social, welfare, com li vulgueu dir, envejable. per desgràcia, sembla que aquest model està canviant, a poc a poc, però amb un pas ferm, cap a un model basat en la privatització i en la desigualtat de drets.
Durant anys i anys, la gent que viu al país (danesos i no danesos) han pagat uns impostos que molts titllen d'escandalosos. Jo pago un 38%, que és el mínim. N'hi ha, els que més peles cobren/tenen, que poden arribar a un 60-65%. Els diners que tots paguem es destinen a lc onstrucció d'aquest estat de benestar, que compartim entre tots. Jo discrepo molt, de que els diners que e spaguen s'inverteixin correctament. Hi ha moltes mancances en el sistema públic i coses a millorar, que haurien de ser molt més bones, tenint en compte l'enorme quantitat de diners de la que disposa l'Estat. Independentment de la meva opinió, el sistema de pagament d'impostos em sembla just i coherent amb un país que intenta distribuir aquests diners perquè tothom en tregui el mateix benefici.
Però aquest senyor, que és molt dolent, ja porta uns anyets fent que la cosa canviï, que la gent estigui menys i menys satisfeta amb l'ús dels diners que tots paguem, i que cada vegada es parli més de sistemes privats com a única solució. A sobre, el senyor Anders vol aturar i abaixar els impostos. I la majoria de danesos segueixen estant d'acord amb el sistema d'impostos, però a ell li és igual. Espero que la gent d'aquest país segueixi tenint la fantàstica concepció que tenen sobre els drets dels ciutadans, a veure si a les properes eleccions, el seu partit es converetix en oposició. Sembla que al senyor Anders li han proposat tenir un alt càrrec a l'OTAN. No sé què és pitjor, que se'n vagi o que es quedi, si se'n va, vindrà un altre titellaire, i a aquest, almenys, ja el tenim ben calat.