Ja fa temps que quan parlo amb la gent sobre l'edat, em sento estranya. Pot ser que una persona em digui l'edat que té i pensi que... i ara, no pot ser, si tenim la mateixa edat i sembla que en tingui 40! No, no, jo no em veig així- em dic.
Quan treballava a Barcelona i anava cap a la feina en tren, de vegades em trobava a gent del meu poble a qui havia vist amb la bata de pàrvuls. I estaven crescudets, però tenia l'avantatge de que podia endevinar-los l'edat, aproximadament. I em deien que havien començat anar a la facultat, i somreien, i jo també, i pensava noooooooo, què vols dir, però tu quants anys tens, quinze??? Però en tenien més. El temps havia passat, per mi també. I aleshores m'entraven ganes de preguntar: tu com em veus? tu em veus gran, no? Gran de vida montada i estabilitat? O gran de madura? O què?
Pobrets, no els ho vaig preguntar mai, però us ho juro que ho faria. Perquè a mi, molta de la gent de la meva edat em fan pinta de grans, i em convenço a mi mateixa que jo no em veig així.
Tampoc no és el que el tema em tregui la son, però està clar que tinc una visió totalment distorsionada, perquè quan els meus alumnes em diuen que van néixer al 1990, penso que si no haurien de ser a l'escola... i quan faig comptes, veig que no, que de fet, podrien estar a la UAB :(
3 kommentarer:
Com ja saps, jo sóc del teu parer ;P
Aaaaaaix bonica, que ens fem gans! I sort! A mi em passa el mateix,però és curiós, perquè jo sempre he semblat més gran de la meva edat. Tot i això, ara veig que hi ha gent de la meva quinta que realment no els hi ha sentat bé el pas del anys. A mi em fa gràcia que quan ara parlo d'una persona de quaranta anys, dic que és una persona jove. Jove? doncs anys enrera no pensava el mateix...
Petooons!
Caroo!
Les percepcions del temps són en essència paradoxals.
De vegades tinc la sensació que m'han passat el nombre suficient d'esdeveniments vitals per arribar a la maduresa consolidada.
En canvi, a nivell d'energia i de records vius, em sento molt proper als 18 anys.
Mooolts petons cap el Nord!
P.D: M'agraden molt els teus comentaris al meu bloc.
Send en kommentar