tirsdag, februar 17, 2009

Norge


No sé per on començar a explicar la meva experiència noruega, que gairebé podria qualificar d'àrtica, perquè hi fot un fred que no es pot comparar a res que hagi viscut abans. Això seria potser, el més destacat, el fred. Tot i que a banda del primer dia que ens va caure una tempesta de neu, la resta de dies va fer sol, tot s'ha de dir. L'últim dia vaig patir un episodi preocupant de congelació d'una part del nas. Congelació de veritat. De cop i volta, quan tot just portàvem 16 quilòmetres i començàvem a pujar la vora d'una muntanya, va començar a bufar el vent. Feia tan fred i tan vent, que els forats aquests on es posen els esquís van desaparèixer, i en uns minuts, la neu es va convertir en gel. Resultat: 4 hores per fer un recorregut de 2 hores, congelació del meu pobre nas i alguna llàgrima de dsesperació. Mai a la vida no havia passat tan de fred. La cosa, però, va acabar bé, tot i que al matí següent no ens podíem gaire bé moure de dolor.

A banda d'aquest capítol desafortunat, la impressió que m'enduc és que Noruega és blanca i preciosa, que esquiar sense gent és magnífic, que el menjar noruec és absolutament tan horrible com m'havien dit i que els noruecs estan fets d'una pasta que ho resisteix tot.
Si jo visqués a Noruega creuria en les fades dels bosc i els hobbits i tota la resta d'éssers màgics. Perquè estar en aquest parc on vam estar és com estar en un conte, on tot és arrodonit, brillant, extrem, silenciós. L'únic soroll que hi havia era el dels pals quan tocaven la neu, i el ssssssssssh dels esquis. Fantàstic.

No us parlaré dels blaus que a dia d'avui encara tinc per tot l'hemisferi del meu cul, ni el mal (mal de dolor profund) que fan tots els músculs, perquè són coses pròpies de l'esquí de fons (que duríssim que és l'esquí de fons, marededéu). Tampoc no us explicaré res sobre els danesos que monopolitzaven l'hotel i que tenien una mitjana d'edat de 60 anys i a qui vaig explicar per 150 vegada qui sóc d'on vinc i perquè visc on visc.
Només em quedo amb les coses divertides, que han estat moltes, i amb la llum (síiiiiiii, finalment!!!!) de Noruega, i les muntanyes de sucre-neu i la sensació d'estar en un desert blanc tot per tu, amb la companyia de petjades de rens, llebres i guineus. En quedo també amb el cotxe-oruga que ens va transportar i amb el nom de l'amo de l'hotelet: Roar. Com el lleó de les pelis. Envio fotos si les demaneu.

19 kommentarer:

Unknown sagde ...

Fotos!Fooootos!Foooootooooos! Au va, no et facis de pregar, que porto molts dies amb ganes de veure aquesta escapada màgica! Sembla que heu desconectat força, malgrat els blaus i la congelació del nas, pobrica!
Petons :-D

Dedryk sagde ...

M'ha agradat la foto del Frej llegint de dia i amb el mateix posat de nit. Vols dir que no es va quedar congelat? ^^
Enhorabona pel teu retrobament amb el cel blau ;)

Carolina sagde ...

que no que no, que és la mateixa foto amb i sense flaix! :)

Anonym sagde ...

jo també vull vore fotos, vikingueta! de regalito de cumple, vaaaaaaaa! ;)

Carolina sagde ...

i on te les envio?

Anonym sagde ...

ai, em pensava que la petició popular era que les pengessis al blog... ai, que ara he ultrapassat el límit de la confiança... :S

però sóc molt discreta, això sí! no et sentis pressionada, per això. ostres, però si al post dius que envies fotos! allà voy: p... (bueno, potser millor via kelitxi o polita, per no plantificar el mail aquí a la intempèrie de l'internet) ;)

(mareta... com m'enrotllo)

Dedryk sagde ...

Ya decía yo... xD

Carolina sagde ...

ai ai ai,la que s'està liant...
És que com sembla que hi ha públic anònim que no es pronuncia mai, doncs la veritat, com que no. Però ja estan en camí,ja! :)

Ciutadà K sagde ...

Eooooo, jo també vull fotos, Vikinga!!! a les personetes caluroses quan sentim explicar aquestes coses ens agafar una mena de sentiment d'atracció malaltís, ¡cuál imán! ara, que si em poso analític i rellegeixo les seves paraules també em fa una mica de miedo, eh??? Amb aquest panorama o creus en elfos i trolls o t'enfonses!!!

VULL FOTOS!!! però jo no fotre rotllo com la Pats, perquè ja té el meu mail de quan jo vaig creuar la barrera de la prudència i li vaig enviar la felicitació de Nadal... és que sóc molt carinyós i amistós i preciós i pelut com un ós...

:)
:) :) :) :) :)

Anonym sagde ...

rollero! :P

Ciutadà K sagde ...

fantasma!!!

:P
:P
:P

Laura sagde ...

que munic!

Ciutadà K sagde ...

... all you need is love...

....la, la, la, la, ra....

Carolina sagde ...

se les ha ben guanyades ciutadà :)

Kelitxi sagde ...

Brrr!!! M'agafa fred només de mirar les fotos! Però quins paisatges més bonics! Tot i que jo, com que sóc de mena fredolica, prefereixo mirar-me'ls en fotografia! Carol, no m'estranya que et congelessis!

Anonym sagde ...

mareta... quin fred!!! fins que no he vist l'interior moblat amb fusteta, no he respirat tranquil·la. ara, espectacular tanta blancor a l'horitzó!

Anonym sagde ...

Jo tampoc suporto el fred. On s'ha de tocar per veure les fotos? És que només me'n surt una a mi...

Anonym sagde ...

Hola!

Te leo en silencio desde hace unos meses.

Me ha llamado la atención lo que has escrito sobre la comida noruega, que es tan horrible. Jo. Pues yo con sólo pensar en salmón ahumado, ya me pongo a salivar...

Qué comen los vikingos modernos?

Sobre los antiguos he leído algo, y no es que me agrade mucho... :S

Saludos!

Carolina sagde ...

Es que soy alérgica al salmón :(
Los daneses comen tan mal como los noruegos. Patatorras, y cerdo y salsas marrones, nada que vaya con mi estilo.
Pero da lo mismo, aquí en casa se cocina a lo mediterráneo.
Digamos que la cocina nórdica no es conocida por ser espectacular. Vaya, es que ni es conocida...