la meva Milkmaid

Tinc un problema. Resulta que tinc una alumna que es diu Susanne, que sembla una seyora Vermeer. És així fortota tota ella, d'ossos amples, que dirien algunes per quedar millor, amb les galtes com un tomàquet sempre, i vesteix que sembla sortida de l'hort, amb unes faldilles molt amples i rares, i bototes, i una cua i un gorro d'hivern raret.

La Susanne és un encant de dona, és d'aquelles que només perquè te la creuis amb la mirada ja et somriu, i aquest és el problema. La meva ment malèfica, sense demanar permís, ha decidit associar la pobreta Susanne amb la milkmaid, i cada vegada que li haig de donar classe, quan la veig entrar, ja se m'escapa el riure. I ella, que és tan simpàtica i bona dona, creu que ric per ves a saber què, i ja riu. Si diu alguna cosa en el seu castellà de nivell 3, i no puc evitar somriure perquè me la veig amb la jerra de llet a la mà, es pensa que ho ha dit tan malament que ric d'ella, però com és tan amabilíssima, doncs ella també riu. He intentat imaginar-me-la en altres quadres, i pensar en coses tristes quan la veig, però no funciona. Què faig, doctor?