compte enrere

03 de febrer a Dinamarca. Fa molt fred, molt. El vent bufa i la sensació de fred no es correspon als graus, que estan sempre al voltant del 0, uns més amunt, uns més avall.

Estic esgotada. Molt cansada, d'una manera inexplicable. I el que em passa a mi li passa a la meitat de la població. Porto falta de sol acumulada. Necessito sol. Estic d'un blanc malaltís, i no carrego energia, per molt que dormi. La falta del sol és trista, deprimeix. I afecta molt més a l'estat d'ànim del que ningú no es pot imaginar. Jo no estic trista. Aquest any ja tinc l'experiència de l'hivern passat. M'ho intento prendre amb paciència. Però és que ja no puc més :( Molts diuen que febrer és el pitjor mes de l'any. I no és per la crisi, és simplement perquè ja portem molts mesos en la foscor, i el cos passa factura. Ens arrosseguem com cargolets, i comencem a fer el compte enrere. Estem a la meitat de l'hivern, quant a temperatures, però els dies s'estiren una mica més, un minut cada dia, potser, o uns segons, no ho sé, però a l'abril, amb una mica de sort i tot i que faci fred, tornarem a veure el sol. I aleshores tot anirà ràpid, ràpid, fins que el sol sigui l'astre rei i el tinguem palplantat al cel també quan hauria de ser de nit.
Fins aleshores, anirem aguantant.

Continuo pensant que la setmana que ve hauria d'estar a Tenerife, posem pel cas, i no al centre de Noruega. Però també és cert que a Noruega hi ha, paradoxalment, més sol que a casa. Els qui ahir us vàreu queixar per la pluja barcelonina, feu el favor de comportar-vos.