mandag, januar 19, 2009

Expulsats del País de les Meravelles


No tothom viu sempre feliç. Tots tenim sempre èpoques dolentes, que poden arribar a ser llargues i tedioses, fredes, negres, plenes de llàgrimes, dolor i soledat. Últimament he tingut la dissort de saber que algunes de les persones que m'importen molt no s'ho estan passant gaire bé. I és difícil trobar les paraules màgiques des de tan lluny. És terrible haver de ser un bon amic en la distància. Perquè jo sóc de les que creu en el contacte físic com a teràpia. Una abraçada, en segons quins moments, pot ser molt més recomfortant que qualsevol conversa meditada a consciència. Però és clar, no puc enviar res de totes aquestes coses fantàstiques que el tacte en ha regalat com a adjunt per e-mail. No puc, i moltes vegades, no sé què puc dir que faci el mateix efecte. Diuen que de vegades es necessita tocar fons per remuntar. Potser és cert. Però el fons també pot ser llarg, i acostumar-se a caminar-hi no és gaire recomanable. Sempre us dic que intenteu ser feliços, i ja sé que no és sempre fàcil, però també és cert que és l'únic camí, i que les recompenses al final del pou són tan enormes, que qualsevol esforç per sortir-se'n es converteix en una càrrega d'energia que a mode de Duracell, dura i dura i dura.
Sigueu forts. Sigues fort, D, i ja veuràs com de seguida sóc allà per abraçar-te fort :_) La vida és molt puta, però també és meravellosa, aquesta és la gràcia. Només és un joc d'equilibri.

href="http://webneko.net">Neko

6 kommentarer:

Anonym sagde ...

el secret és ser forts, sens dubte, i, com tu dius, no acostumar-se a caminar pel fons.

unes paraules molt maques i assenyades, vikinga, i segur que reconforten a la persona a qui van dirigides.

Ciutadà K sagde ...

Òbviament, no sé de qui estem parlant... però per a que després diguin que el ciberspai és fred: EL CIUTADA K ENVIA MILIONS I MILIONS DE MOLECULES D'ENERGIA I ANIMS ... perquè si la Carol se l'estima tant, NOSALTRES TAMBE!!!

Una FORTA ABRAÇADA AMIC DESCONEGUT!!!...que les coses dolentes també tenen un final... SEMPRE !!!!

:)

Laura sagde ...

everything will be ok in the end.
if it's not ok, it's not the end.
:-)

Carolina sagde ...

Carai, he de dir que m'heu emocionat... si jo fos la persona en qüestió ja estaria animadíssim :_)
Petons als tres, macos :)

Joan sagde ...

Molta energia pel Sr.D!!

Si cal li traslladem una abraçada allà on sigui.

Petons cap el Nord!

Joan

Laura sagde ...

carol, no puc escriure al post dels mininos... :-( jo volia dir que t'entenc molt perquè els trobo molt terapèutics, aquests bitxets! :-D a mi m'encanta agafar-los i fer-los mimos com si fossin bebès (potser això sí que seria de psiquiàtric... :-P)

a la gata d'un amic li posava un cd de la niña pastori i la tia, en sentir-lo, s'aturava i se l'escoltava (amb les altres músiques no li passava, ni amb la tele). llavors jo l'agafava per ballar i, clar, intenta fer-li fer un zapateao a un minino...