Expulsats del País de les Meravelles

No tothom viu sempre feliç. Tots tenim sempre èpoques dolentes, que poden arribar a ser llargues i tedioses, fredes, negres, plenes de llàgrimes, dolor i soledat. Últimament he tingut la dissort de saber que algunes de les persones que m'importen molt no s'ho estan passant gaire bé. I és difícil trobar les paraules màgiques des de tan lluny. És terrible haver de ser un bon amic en la distància. Perquè jo sóc de les que creu en el contacte físic com a teràpia. Una abraçada, en segons quins moments, pot ser molt més recomfortant que qualsevol conversa meditada a consciència. Però és clar, no puc enviar res de totes aquestes coses fantàstiques que el tacte en ha regalat com a adjunt per e-mail. No puc, i moltes vegades, no sé què puc dir que faci el mateix efecte. Diuen que de vegades es necessita tocar fons per remuntar. Potser és cert. Però el fons també pot ser llarg, i acostumar-se a caminar-hi no és gaire recomanable. Sempre us dic que intenteu ser feliços, i ja sé que no és sempre fàcil, però també és cert que és l'únic camí, i que les recompenses al final del pou són tan enormes, que qualsevol esforç per sortir-se'n es converteix en una càrrega d'energia que a mode de Duracell, dura i dura i dura.
Sigueu forts. Sigues fort, D, i ja veuràs com de seguida sóc allà per abraçar-te fort :_) La vida és molt puta, però també és meravellosa, aquesta és la gràcia. Només és un joc d'equilibri.

href="http://webneko.net">Neko