fredag, januar 02, 2009

enveja podrida que li tinc de vegades


Ahir va ser l'aniversari del meu estimat senyor J.D. Salinger. I dic meu perquè un dia, de tant llegir-me'l, me'l vaig fer meu. Me l'imagino tot misteriós, tancadet a casa, i m'entren ganes d'arreplegar la primera manta i palplantar-me al sofà. Recordo perfectament quan vam llegir El vigilant en el camp de sègol a 1r de BUP, acabàvem d'estrenar professora molona que més tard s'ha dedicat a escriure guions per sèries com Ventdelpal :)

El cas és que qui no s'hagi llegit el su recull de contes, o els seus articles publicats, o hauria de fer, perquè com que l'home no ha sigut excessivament prolífer, doncs paga la pena llegir-se la seva obra. És una peneta que hi hagi gent que el conegui més pel seu enclaustrament que per altra cosa. A mi, molts dies, ja m'agradaria fer el que aquest senyor ha fet, desaparèixer del món (exterior) sense haver de donar gaires explicacions i seguie estar connectat al món exterior. Fantàstic. Còmode. Esplèndid. Hi ha dies que sí, hi ha dies que la vida Salinger, ja m'estaria bé.
Felicitats senyor Salinger, que 90 no es cumpleixen cada dia. Espero també que el dia que mori se n'enteri algú i no haguem de llegir una d'aquelles històries tristes de gent que es va consumant al terra del seu pis sense que ningú no ho sàpiga. I tota la pesca.

3 kommentarer:

Anonym sagde ...

si tambien todo el mundo se acordara de las palizas que le daba a sus mujeres...!!creo que es un personajillo neurotico a mas no poder
bon any nou!!:-)

carol vikinga sagde ...

A dia d'avui no em consta que aquest senyor hagi donat cap pallissa a cap dona. Sempre ha estat un senyor excèntric, i és cert que moltes de les que dones s'han sentit atretes per ell no han tingut gaire èxit en entendre ni arribar a explicar l'essència de la seva reclusió. També és cert que moltes dones han aprofitat aquesta circumstància per gaunyar bons calerons a la premsa rosa de l'època.
Independentment del que aquest senyor hagi fet, i si en algun moment ha maltractat algú, home o dona, queda condemnat, no jutjo la seva vida personal si no la seva obra literària.
Hi ha molts autors que no són de la meva simpatia, vius i morts, i per això no renuncio a llegir i criticar la seva obra.
Si s'hi fixa bé, tots som una mica neuròtics,jo la primera.

Joan sagde ...

Caroo!

I tant, la Gisela Pou va estar sensacional. Those were the times!

I com a lector/fan de Salinger, també he seguit amb prudència la seva confusa biografia.

El Holden Caulfield és etern.

Petons cap a dalt!