søndag, januar 04, 2009

colapse mental


Molts de vosaltres ja sabeu que busco feina, que estic en aquella fase (un altre cop) de llevar-se pel matí i pensar no-no-no-no puc, avui em poso malalta. Però no t'hi poses, és clar, i al final del dia penses, un dia més, i sospires, i et deixes caure al sofà.

El que no sabeu és que aquí dalt, això de buscar feina és cosa seriosa. Res d'enviar cv's a tort i a dret. Aquí tot es fa de manera impecable, els cv's han de ser impecables, reescrits cada vegada per a cada feina, amb cartes de presentació ultrasòniques i xiripitiflàutiques. Has de pensar exactament en què necessita la persona que ofereix feina, i oferir-te com a la gran i meravellosa solució. I a mi, què voleu que us digui, això de vendre'm, doncs no se'm dóna gaire bé. El meu objectiu és enviar una sol·licitud per setmana. He de dir que encara em costa utilitzar el danès escrit a nivells tan formals com el que requereixen , així que entre la feina i tot plegat, una per setmana és el que em puc permetre. Prefereixo enviar-ne una de bona que vuit de dolentes (em repeteixo a mi mateixa quan em sento lenta).
Però el cervell se m'ha fet una massa. O se m'ha tallat. Com quan fas l'allioli i se't talla, dec tenir el cervellet a trossets enganxifosos. No ho sé, però ara que ja he venut totes les meves facetes, estic eixuta. No sé com vendre que sóc fantàstica quan em realitat em sento abolsutament mediocre per estar dient que sóc fantàstica. És un pal enorme, això de buscar feina. I més en temps de crisis, econòmiques i trascendentals, perquè tampoc és que tingui gaire clar què puc fer jo per aquests móns de Déu. On trobo jo inspiració divina?

3 kommentarer:

neska polita sagde ...

hola, bonica!

molta sort en aquesta nova etapa. no en tenia ni idea, que buscaves feina.

a mi un currículum per setmana amb carta inclosa en danès ja em sembla molt (però molt, molt, eh), o sigui que res de sentir-se lenta. un canvi de feina és una cosa meditada, que requereix el seu temps, així que medita bé les coses i ja aniràs fent (amb la calma i antònia font, que diem amb la pats).

pel que fa a la inspiració... has provat de buscar-la en un baileys amb gel? o en una heineken (ja saps, "piensa en verde", verde = hope). no sé...

petonets!

Joan sagde ...

Respecte el teu comentari al bloc:

Com et passes Caro.

El problema de tenir amics com tu és que tergiverseu tant la realitat a favor meu que, d'inflat, no passo pels marcs de les portes.

Molt bona nit de Reis per tu i el Frej.

Petons cap al Nord!

carol vikinga sagde ...

Mira-la ella com en sap d'inspiració! ;) És que l'alre dia em vaig trobar a una companya de danès que em va dir que n'enviava un mínim de 4 per setmana :( M'ha agradat molt això de 'amb la calma i antònia font'.

Joaaaaaaan, que no, que és que unmateix no se les veu, les coses bones, i per això te les diem nosaltres, que ja tenim una edat,i ens coneixem prou com per dir-te-les, així, sense més motiu de celebrar que en aquest instant d'aquest vaaaaaaast univers, m'alegro molt de que m'hagis ensenyat tantes coses meravelloses.
(toma ja, tassa i mitja, que diria ma mare)