leguaiominí di pua

Tal i com recitaven a Eurovisió, aquest cop concedeixo jo mateixa els di pua als Gertrudis, que van tocar dissabte al sopar de nadal del casal català. Quin ambientasso, i que bé que van tocar, i que majetes i quin bon rotllo. Amb gent així paga la pena fer concerts. Haig de dir que la Lorena i jo, que vam orgnaitzar l'activitat, teníem a la junta en contra, perquè els de la Troba KungFu es van desdir a última hora i la Gene encara no ens ha enviat ni un duro de tots els diners que ens deu de la subvenció de l'any passat i que sembla ser que s'han perdut al ciber espai per un error burocràtic, de manera que tot ho hem hagut de pagar els pobres juntarres,o millor dit, els juntarres rics, entre el que jo no estic. Així que evidentment, si això no era èxit total, ens mataven. Com que el concert aquest any era obert a tot el públic, ens vam currar la propaganda i vaig anar a penjar cartellets i deixar flyers per tot arreu, i va funcionar, perquè diria que tots els Erasmus de Copenhague es van passar per allà. Quina festassa. Fins i tot hi ha erasmusianes (com es podria dir a les nenes erasmus-orgasmus?) que m'han demenat si m'han sobrat cartells del grup per penjar-se'l a l'habitació. En plan Super Pop, és molt fort, no?