kammerjunkere med koldskål

Tornar té les seves coses bones. Jo sóc animal de costums. Els costums els puc canviar ràpid, o sigui, que no em fa res canviar el cafè pel te, però si tinc el sant costum de fer o prendre una cosa, doncs que no me la treguin. Clar que si me la treuen en puc començar un altre, de costum. Bé, és igual, que ara escric en veu alta, el que us volia dir, és que tornar a casa i menjar això és una santa meravella. No sé perquè m'agrada tant, la veritat, tampoc no és que sigui res celestial, però mira, m'he enganxat, com a tantes altres coses, es veu que tinc una dark side prol·lífica, i sóc de les que s'enganxa ràpid.
Doncs això és llet, però una llet de les bones, espessetes i tal, amb el seu greix i tot eh, res de mariconades desnatades ni amb coses rares tipus omega3. Llet, de vaca, de la de tota la vida, amb llimona i sucre. I les boletes que floten, són les kammerjunkere, una mena de galetes cruixents, però que no són galetes. No m'explico gens bé, ja ho sé, però m'és igual, perquè això aquí només es ven a l'estiu i com no vingueu, no ho tastareu, així que us expliqui el que us expliqui, us quedareu igual, no?
Demà tinc aquí a la senyoreta Martolina de la vila del pingüí, que ens fa una visita com Déu mana d'una setmaneta. Ja li he dit que en comptes de portar bikini, que porti paraigües... com si li veiés la cara ;)