lørdag, august 18, 2007

De tornada del tot




No són les fotos més espectaculars, perquè les té el senyoret viking a la seva càmara, amb la que vam fer la majoria de fotos, però he pensat que us podia posar una de platja-muntanya per ensenyar-vos un trosset del paradís on hem estat. Osti, els oracles s'han portat de collons. Finalment una noia grega ens va recomanar una illa que per no sé sap ben bé quina raó els turistes encara no han descobert. Després de moltes hores de ferry, vam arribar a l'illa a les tres de la matinada i no vam trobar cap lloc on dormir i ens vam col·locar comodíssimament en un banc del carrer. Comodíssimament és un dir, perquè jo no vaig ni poder aclucar ull. Al dia següent el miracle es va produir i vam trobar un lloc en un poblet on algú havia fet una cancel·lació. Grècia pura al 100%. Quan dic un poblet vull dir quatre carrers blanquíssims i blavíssims, amb gent kalispera-parakalo que no xerraven més que això, iaies de negre i burros.
I una vista al mar que tinc grabada al cervellet per poder passar aquest hivern vivint de memòries de color turquesa. L'illa en qüestió és tan feréstega que només té tres poblets, uns 200 habitants i una calma que jo no havia vist mai dels mais.
Què hem fet? Menjar (molt), caminar (molt), fer submarinisme, llegir, prende el sol i repetir una vegada i una altra 'que-preciós-que-és-aquest-lloc-perquè-no-ens-hi-quedem?'.
La gent de l'illa i del poble... un bon rotllo, tothom tan amable, tan encantador, que jo pensava 'osti, què em deuen voler vendre?' Però noooooo, resulta que són així, de naturalesa bondadosa, d'aquella que ja no existeix!!!
En fi, el temps s'ha passat molt ràpid, el Frej va estar un dia de cagarrines i d'encostipat fatal, i jo d'infermera, a banda d'això i de tenir una tornada de ferry pesadíssima, tot bé. I a sobre, arribem a l'aeroport d'Atenes i a l'hora de facturar ens diuen que el vol està 'oversold' i que si acceptem marxar dues hores més tard, fent atenes-zurich-cphg, ens donen 300 euros a cadascun :D Apa, ja tinc money per venir-vos a veure!

Avui la rentadora m'ha donat tres o quatre ensurts que han acabat en inundacions durant les quals he pronunciats molts 'merrrrrrrrda', 'mecagumdéu' i 'ostiaputalamarequemvaparir'.
Això vol dir que s'han acabat les vacances i el somriure a tota hora. A Copenhague el sol s'amaga, però m'és ben igual, perquè jo tinc reserves de sol, llum i bon karma fins a la primavera. Qui vulgui veure més fotos, que demani, que demani, que estic generosa.

Ingen kommentarer: