Avui és dia de recordar aniversaris que van ser i que ja no són. I mai més seran. Dies en què érem persones diferents.
Miro enrere i jo mateixa em veig en una altra vida, en un altre món, en algú que vaig deixar de ser, d'una manera massa sobtada, amb massa dolor.
Sempre hi haurà un abans i un després de la seva mort. El seu buit serà massa gran, massa fosc, com perquè el ritme de la vida segueixi sent el mateix. La mort ho alenteix tot, ho torna tot massa evident, massa cert. I el temps no ho millora. Tampoc no ho empitjora. Desdibuixa certs sentiments, i aprenc, amb el temps, més coses, i n'entenc algunes més.
Mai no hagués pogut tenir un pare millor, i mai no m'hagués pensant que es pogués seguir estimant tantíssim a algú que va marxar ja fa tant de temps. Bufaré una espelma per ell, per celebrar que un dia va néixer i ens va omplir cada dia de petons, abraçades, riure i felicitat.
" When he shall die,
cut him out in little stars,
and he will make the face of heaven
so fine, that all the world will be
in love with night and pay no
worship to the garish sun"
Romeo&Juliet, acte II, escena 2
4 kommentarer:
Recordo el teu pare com a una persona extremadament bona.
Aquests deu anys d'absència física han fet que la seva petja sigui més profunda.
Comparteixo la teva sensació de tenir una família màgica.
Una abraçada ben forta i d'aquí uns dies en directe.
T'estimem.
:_)
Tothom hauria de tenir una família màgica, oi? Hem estat afortunats!
Ens veiem molt aviat, i tant, et faig un truc diumenge.
Love you too.
L'Abans, tan llunyà, quan la meva altra vida estava plena de rialles, petons i abraçades de bon dia i bona nit, felicitat ingènua plena de somriures. I el Després, amb la percepció d'una nova realitat, dolorosa, sobrevinguda, viscuda darrera uns ulls que encara intenten entendre per què han deixat de ser afortunats. I el desconsol es converteix en resignació, que m'acompanya cada dia i cada dia s'emporta un bocinet més de la meva ànima.
Bonica, aviat t'ompliré l'ànima d'abracades i petons, i ja sé que no serà el mateix, però compartirem la pena, l'alegria i la ressignació, que ja és molt.
Send en kommentar