torsdag, juli 26, 2007

de tornada abans de tornar a marxar


Des de dalt de la muntanya el paisatge semblava tret d'un conte. Però no. Era veritat, i el teníem allà davant. Res no es pot comparar al sentiment d'estar sol, en un lloc on només hi ha vida i silenci. Jo em torno muntanya. Callo i miro, i sento que allò és el que sóc, que allò és el món, i no l'asfalt. Des de les altures les coses es veuen diferents, no només petites, però diferents, relatives, insignificants. I m'aprenc el blau dels llacs i em meravello amb els cèrvols que s'espanten ràpid ràpid i marxen corrents tots junts. Jo també marxaria corrents de moltes coses, i de molts llocs.
Ara per ara estic aquí, i se'm trenca el cor una miqueta més cada vegada que marxo d'allà. Em pregunto si sempre serà així, si m'he d'acostumar. No tinc resposta per totes les preguntes que m'heu fet aquests dies. M'atabalo només d'haver de pensar-hi. Només tinc ganes de no haver-me de preocupar i de viure dia a dia aquesta aventura que va començar i no sé on acabarà. M'enduc totes les vostres abraçades i una mica de sol un altre cop al país de la pluja que no sap què és l'estiu. Ja us trobo a faltar, i encara no fa ni dos dies que sóc aquí. Unes vacances meravelloses. Gràcies a tots els qui heu trobat un raconet per veure'm ;)

3 kommentarer:

neska polita sagde ...

Ep! Aquest bloc es torna a posar en marxa! :-) És molt bonic el que has escrit. No et plantegis res, experimenta-ho i ja està. Carpe diem, no?

Ara me'n vaig a unes muntanyes com les de la foto. M'emporto el Harry, és clar.

Fins aviat! Un petonet!
:-)

UnderPressure sagde ...

No solo no va a cambiar, sino que se hara peor. Acabo de volver de dos semanas de sol constante y calor, buena comida, gente amable, en Grecia. Y ya lo hecho de menos. Y en agosto tengo unos dias libres y me voy a escapar a Malaga seguramente.
Este pais es inaguantable. Se esta mejor trabajando que de descanso, porque cuando no trabajo no tengo nada que hacer: ir a tomar un cafe, ir al gimnasio, estar en internet, y para de contar. Alucinante, no hay nada. Es el pais de la nada.
Siento ser negativo, estoy de depre post vacacional...

carol vikinga sagde ...

Neska, que t'ho passis la mar de bé!

Under, ya veo que te ha entrao la depre otra vez. No me extraña... yo me voy a Grecia en nada, al final lo tuvimos que aplazar para agosto. Anímateeee! Recuerda lo que te trajo aquí y dale muchos besos, se te pasará pronto! ;)