Els catalans de Dinamarca també ens ho sabem montar la mar de bé.
M'agradaria dir-vos que he tingut una revetlla magnífica, però en realitat, no ha estat així. Tinc el regust amarg d'haver-la passat sola soleta sola, i d'estar a mil anys llum de distància de poder fer dues abraçades enormes i poder eixugar les llàgrimes de les dues persones a qui més estimo en aquest món i que han passat, una vegada més, un cap de setmana de malson. Quina casualitat tan fatídica, i que puta que és la vida. Un regust molt amarg, de frustració, d'impotència i d'haver-me de conformar amb un telefon per intentar consolar pèrdues que no tenen consol. M'ho tinc merescut. És el que passa quan te'n vas, que no només els trobes a faltar tu a ells, sinó que ells no poden comptar amb tu. Ni en els moments d'alegria ni en els moments més tristos. I des d'aquí, us visc i us sento en diferit.
1 kommentar:
Estimada meva, no siguis tan dura amb tu mateixa. Jo sé que puc comptar amb tu sempre, encara que sigui a través del fil telefònic. L'intensitat dels moments viscuts i compartits amb les persones estimades és el que importa, encara que aquestes estiguin lluny de nosaltres o malgrat hagin marxat per sempre més. Espero aquestes abraçades amb impaciència :_)
Send en kommentar