Voldria matar el meu veí

Però no ho faré, perquè la meva mare em va enseyar que això no es fa. Oi?
La nit passada me la vaig passar barallant-me amb el meu veí de baix i escoltant a Vivaldi a tota merda. M'ha tocat el veí més mal educat i gilipolles de tot el país. Segur. Aquí, el soroll ve dels veïns de dalt i de baix. La de dalt és un angelet i es comporta com una persona normal, i el de baix es comporta com algú anormal, que és el que és. Cada dia de la meva vida li haig d'aguantar dues hores de música pum pum a un volum tal que el meu terra de fusta vibra, i no faig broma. Normalment de dues a quatre de la tarda. Ahir, per tercera vegada, ell i els seus amiguets van decidir posar la música pum pum a les 3 de la matinada. Que és maco ell. A les 3,45 vaig baixar a casa seva i el tio no m'obria la porta. Uuuuuui que em vag començar a enfadar... li vaig demanar educadament que s'havia confós de lloc, que ja no estava a la discoteca, que estava a casa seva i que volia dormir. I el putu em contesta que no creu que estigui tan alta. Bé, no donaré detalls, la última cosa que li vaig dir va ser que quina llàstima que s'hagués reproduït (perquè té un nen molt petit, això us ho explico després). I jo per mi que el tio és tan curt que no ho va ni pillar. Doncs res, que a estones la baixava i a estones la pujava, i vaig decidir fer música jo també, i picar el meu terra-el seu sostre amb un pal d'escombra fins que parés. Però ja ho vaig fer a les 5,30h. Mentrestant, pregava a Vivaldi que em tranquilitzés i em fes adormir. Ui com es va emprenyar quan vaig començar a picar... però va funcionar, eh. Van començar a cridar-me de tot :( però com que a l'escola encara no hem fet les paraulotes, no em vaig enterar de res :)
Aquest matí m'he divertit molt jo posant música i passant l'aspirador i m'han caigut moltes coses al terra així per casualitat. L'odio, l'odio molt, i m'estic començant a preocupar perquè aquest paio em torna en una persona violenta de veritat.
El més fort és que quan feia poc que m'havia mudat, va pujar un dia la seva dona o qui cony sigui a dir-me que si podia caminar amb més suavitat des de l'habitació a la cuina perquè la fusta grinyolava i el nen, que tenia dues setmanes, es despertava.
Per sort, la tia es va adonar de seguida el capullo que tenia al costat i va fotre el camp en unes setmanes, nen inclòs, no ,és clar, sense escridassar-se abans religiosament cada dia.
En fi, un espectacle.
Jo a aquest tio li declaro la guerra, us ho juro. A més a més, és que té una pinta que amb la pinta ja paga. Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaix, quina ràbia li tinc!!!!