søndag, maj 18, 2014

5

D'aquí uns dies farà 5 mesos que en Sirius va venir al món.

És un món ben estrany, que hem dividit en continents, països, autonomies, províncies, regions, capitals, ciutats, pobles, tot ben etiquetadet i posadet. La gent neix, viu i mor, alguns abans que els altres, de manera sobtada, com l'Oriol. I entre la vida i la mort, intentem ser feliços, trobar coses que ens omplin, anar a treballar amb tot l'entusiasme possible, seguir uns ideals que considerem vàlids i un munt de coses més que vénen vulguis o no en el pack vida.
En aquests 5 mesos La Cosa que he fet ha estat fer de mare, cada dia, cada hora, cada minut.
Et penses que saps què és estimar i pam! tens un fill. I ara ell és la meva vida, i la resta de coses, de fets, d'horaris, feines, etiquetes, convencions i demés me la repanpinflen molt. Sóc com una mare lloca que només vol que donar escalforeta, menjar i amoret, com els cignes de la foto, que ahir van començar a tenir pollets. Fins fa uns dies, el pare cuidava de la mare i la mare no es movia de lloc al niu, escalfant els ous (8). Ahir el pare estava en plan lleó just a la vora del caminet per on passen les persones i les bicis i els gossos dolents, vigilant els seus pollets que acabaven de sortir de l'ou, no tots encara, en vam contar cinc, i vam veure encara un parell d'ous sencerets.
Increïble però cert, la meva vida és això. I és fantàstic i molt molt esgotador. I ja em fa mal de panxa de pensar que haig de tornar a la feina a l'agost.

3 kommentarer:

Pons sagde ...

Per cert, lo de Sirius es per Sirius Black?

Carolina sagde ...

No, no, i no. Sirius és el nom de l'estrella més brillant que tenim al firmament. I dóna la punyetera casualitat de que també hi ha un Sirius Black. I una patrulla que es diu Sirius. I una marca de llums de Nadal.

Ciutadà K sagde ...

Ooohhh! és bonic llegir això, Carol, perquè sento el mateix... és molt heavy, però hi ha moments (pocs, per sort) que quan intento pensar què he vingut a fer aquí... molt sovint em trobo amb l'afirmació de: "fer de pare"... i no ho hagués dit mai abans...

I disfruta, coi! que fins a l'agost falta encara mooooolt temps!!!

petons mil!