D'aquí uns dies farà 5 mesos que en Sirius va venir al món.
És un món ben estrany, que hem dividit en continents, països, autonomies, províncies, regions, capitals, ciutats, pobles, tot ben etiquetadet i posadet. La gent neix, viu i mor, alguns abans que els altres, de manera sobtada, com l'Oriol. I entre la vida i la mort, intentem ser feliços, trobar coses que ens omplin, anar a treballar amb tot l'entusiasme possible, seguir uns ideals que considerem vàlids i un munt de coses més que vénen vulguis o no en el pack vida.
En aquests 5 mesos La Cosa que he fet ha estat fer de mare, cada dia, cada hora, cada minut.
Et penses que saps què és estimar i pam! tens un fill. I ara ell és la meva vida, i la resta de coses, de fets, d'horaris, feines, etiquetes, convencions i demés me la repanpinflen molt. Sóc com una mare lloca que només vol que donar escalforeta, menjar i amoret, com els cignes de la foto, que ahir van començar a tenir pollets. Fins fa uns dies, el pare cuidava de la mare i la mare no es movia de lloc al niu, escalfant els ous (8). Ahir el pare estava en plan lleó just a la vora del caminet per on passen les persones i les bicis i els gossos dolents, vigilant els seus pollets que acabaven de sortir de l'ou, no tots encara, en vam contar cinc, i vam veure encara un parell d'ous sencerets.
Increïble però cert, la meva vida és això. I és fantàstic i molt molt esgotador. I ja em fa mal de panxa de pensar que haig de tornar a la feina a l'agost.
És un món ben estrany, que hem dividit en continents, països, autonomies, províncies, regions, capitals, ciutats, pobles, tot ben etiquetadet i posadet. La gent neix, viu i mor, alguns abans que els altres, de manera sobtada, com l'Oriol. I entre la vida i la mort, intentem ser feliços, trobar coses que ens omplin, anar a treballar amb tot l'entusiasme possible, seguir uns ideals que considerem vàlids i un munt de coses més que vénen vulguis o no en el pack vida.
En aquests 5 mesos La Cosa que he fet ha estat fer de mare, cada dia, cada hora, cada minut.
Et penses que saps què és estimar i pam! tens un fill. I ara ell és la meva vida, i la resta de coses, de fets, d'horaris, feines, etiquetes, convencions i demés me la repanpinflen molt. Sóc com una mare lloca que només vol que donar escalforeta, menjar i amoret, com els cignes de la foto, que ahir van començar a tenir pollets. Fins fa uns dies, el pare cuidava de la mare i la mare no es movia de lloc al niu, escalfant els ous (8). Ahir el pare estava en plan lleó just a la vora del caminet per on passen les persones i les bicis i els gossos dolents, vigilant els seus pollets que acabaven de sortir de l'ou, no tots encara, en vam contar cinc, i vam veure encara un parell d'ous sencerets.
Increïble però cert, la meva vida és això. I és fantàstic i molt molt esgotador. I ja em fa mal de panxa de pensar que haig de tornar a la feina a l'agost.
3 kommentarer:
Per cert, lo de Sirius es per Sirius Black?
No, no, i no. Sirius és el nom de l'estrella més brillant que tenim al firmament. I dóna la punyetera casualitat de que també hi ha un Sirius Black. I una patrulla que es diu Sirius. I una marca de llums de Nadal.
Ooohhh! és bonic llegir això, Carol, perquè sento el mateix... és molt heavy, però hi ha moments (pocs, per sort) que quan intento pensar què he vingut a fer aquí... molt sovint em trobo amb l'afirmació de: "fer de pare"... i no ho hagués dit mai abans...
I disfruta, coi! que fins a l'agost falta encara mooooolt temps!!!
petons mil!
Send en kommentar