onsdag, marts 19, 2014

Jardins d'infants vikings

Ens toca apuntar al Sirius al que serà el seu jardí d'infants quan tingui un anyet. He de dir que em resulta emocionalment difícil haver de triar el lloc on haurem de deixar-lo hores i hores cinc dies a la setmana. Serà que encara estic en aquella fase de simbiosi física de la que tant he sentit a parlar últimament.
No sé com funciona a Catalunya tot i que segur que la meva germana m'ho va explicar quan li va tocar a la Valentina. Aquí tens 4 mesos per apuntar al teu fill o filla en una institució pública. No cal afanyar-se, és igual si l'apuntes el dia següent de néixer o el dia que fa 4 mesos, i per això ens ho estem mirant amb calma. Al nostre districte, que és del centre de la ciutat, el sistema públic funciona pse pse, de manera que no tenim cap garantia de que tinguem una plaça al desembre. El que sí que et garanteixen és una institució, és a dir, quan omples els papers has de posar una data màxima, que acostuma a ser el dia en que el pare, que és qui s'agafa la baixa els últims mesos, torna a la feina. Si per aquesta data el teu jardí dinfància no et pot oferir una plaça, sí que t'ofereixen una plaça provisional. També hi ha l'opció de que una "mare de dia" el cuidi, són mares que tenen un títolillo que els dóna dret a cuidar nens. Es poden triar dos jardins d'infància, i s'acostuma a acceptar el primer que t'ofereix una plaça. La qüestió per nosaltres ara és quins han de ser aquests dos.
Tant al Frej com a mi ens agradaria que el Sirius anés a una institució de les que aquí es diuen "d'excursió", que vol dir, que pràcticament cada dia, els nens agafen un autocar i se'n van a un lloc xulo que el jardí d'infància té en una altra lloc de la illa on vivim perquè els nens estiguin en contacte amb els animals i la natura, ja que aquí al centre, com a molt hi ha parcs i punt. Una altra cosa que és important per a nosaltres és que el menjar sigui orgànic i que evidentment, la institució promogui valors que nosaltres considerem primordials en l'educació d'un nen.

A principis d'abril hem de visitar els dos jardins d'infància que més en han fet tilin. Llegint informació sobre un d'ells vaig pensar en el post de la girafa i l'enrenou que va causar l'assumpte a Dinamarca. En aquest jardí d'infància els nens van a un lloc al costat de la platja on hi ha un bosc on tenen un munt de coses per jugar i aprendre, entre d'altres, animals de granja, com gallines, conills, un gatet i un parell d'ovelles. Una de les coses noves que van fer l'any passat va ser ensenyar als nens que els animals són éssers vius igual que les persones, i per fer-ho, van obrir en canal un cèrvol perquè els nens veiessin que està farcidet d'òrgans. També tenen el que anomenen "la caixa de la podrimenta", que és on per exemple, va anar a parar un conill mort, i així els nens poden veure com els insectes es mengen el cadàver i en queden els ossos.

I està molt bé, sí senyor, però a mi em fa el cor un ui quan ho vaig llegir i vaig veure les fotos.

                                      




6 kommentarer:

Maria sagde ...

Sona molt xulo; nosaltres per poder tenir una llar amb hortet i molt d'espai per córrer i que els donessin menjar biològic vam haver de triar fora del sistema públic, ja t'ho deus imaginar. En aquesta llar, a més, tenen gallines i conills, i el primer dia que van anar a buscar un ou i se'l van menjar, la conclusió va ser clara: "mama hem menjat caca de gallina". Molt bucòlic!

Pons sagde ...

Doncs a mi m'agrada que aprenguin de ben petits que la vida es justament això, un munt d'òrgans que funcionen i quan algun falla es produeix la mort. Senzill, directe i clar.

Carolina sagde ...

Que bé, Maria, que hagueu trobat un lloc així, tot i que sigui fora del sistema públic (øv, øv)! La Nienke i els seus comentaris... en tens per escriure un llibre :)

Pons: estem d'acord, i de fet, és una de les dues llars in l'hem apuntat, però l'ui al cor me l'ha fet igual ;) Pensa que encara estic repleneta d'hormones.

MaryMoon sagde ...


Difícil, triar!
A bcn centre ja us podeu imaginar que trobar llar d'infants pública és una odissea... tot i això, vam quedar prou bé a la llista d'espera...
Me'n vaig mirar unes 10 de privades. Algunes amb un trosset de pati sec al darrere, sorra entre quatre parets altes de formigó. O un terrat sense cap protecció. Alguna sense cuina. Alguna sense prou aules, i l'aula dels més petits era el passadís per anar a les altres aules. Evidentment, les que tenen pati super guai, cuina xulíssima i hort i animalets són les més cares (però molt i molt cares)... I, al final, va resultar que a l'escola on anava en Carles ara també tenen llar d'infants. Una sola línia, ambient molt familiar, les cuineres et pregunten què vols que dini el nen cada dia... i en Llorenç encantat!!!

manel sagde ...

Certament el sistema educatiu que expliques es real com la mateixa vida i imagino que ha estat estudiat i experimentat,però ¿no es una mica fort per canalla tan petita?. Amb uns mesos més el ¡ui! no sonaria tan fort.

merce voltas sagde ...

Si, ui! però reconec que és dificil entendre alguns comportaments i decisions si no s'està en el context del país.
Amb tot, DKV ofereix molt bona atenció a les llars d'infants i, si podeu triar segons el vostre criteri, encara millor.