M de ministres i mentides

Avui han fet fora al ministre de justícia danès, diguem que ha decidit deixar el seu càrrec per haver dit una mentida. No ha estat una mentida que afecti més o menys a ningú, és una història llarga, però va d'una visita que una política, la que fins fa poc era la portaveu del Dansk Folkeparti (una mena de PP danès bastant racista) havia de fer a Christania i dels dispositius de seguretat que s'havien de posar en marxa. Res de diners públics, ni corrupció ni res més escandalós que el que explico. Fa un parell de setmanes un altre ministre va deixar el seu càrrec, i aquest pobre si que no tenia culpa de res, però va negar certes afirmacions que van resultar errades. No és que la informació l'hagués buscada ell, en realitat era un molt bon ministre i la gent es va quedar bastant a quadros que deixés el càrrec per un assumpte que altres membres del seu partit havien causat, però les coses, aquí son així: per poc que hi hagi la sospita de que alguna cosa no quadra del tot, els ministres se'n van, avergonyits, amb la cua entre les cames. I els altres partits diuen que és escandalós, on s'és vist, un ministre que diu mentides d'aquest calibre!

I jo penso, que si allà les coses fossin com aquí, els ministres jurarien el càrrec i se n'haurien de desdir al dia següent. Que quan llegeixo les notícies em sembla que tot plegat és un circ, i fa molta pena, que la realitat estigui tan distorsionada que el que no ho és es consideri ja normal. O que res sigui un escàndol, perquè el nivell està tan alt, que no hi ha qui el passi.