El que una fa quan té temps

 En el meu cas, una de les coses que més m'agrada fer, que és fer galetes i pastissos. Em relaxa molt i fa feliç a tothom :) 

Fa uns dies vaig tenir aquí a la meva germana, i vam fer kanelsnegle (cargols de canyella i cardamom), però els ingredients a la bàscula sortien raros i al final vaig haver d'afegir molta més farina perquè la cosa sortís. Van sortir prou bé i se'n va endur la meitat cap a casa, que ja era aquest el plan. Però l'altre dia vaig posar-me a fer pa i me'n vaig adonar que portava ja més de mig paquet de farina i que la bàscula insistia en que hi havia només 220 grs (i el paquet és d'un quilo). Totaaaal, que la balança s'havia tarat, i per això tot sortia raret. Aquest matí he anat a comprar-ne una de nova, i quan he tornat, de l'emoció m'he posat
a fer galetes de Nadal, que qualsevol excusa és bona. La primera foto són una mena de cosa romboide que es diuen Klejner, i que omplen molt perquè porten força crema de llet. Són difícils de fer perquè s'ha de tenir paciència en donar la forma, la massa, un cop estirada, es talla amb un aparell semblant al de tallar una pizza però molt més petit, que fa unes onades i s'ha de tallar en forma de rombs. Després s'ha de fer un tall al mig i amb les mans, passar un extrem del romb pel forat i pregar perquè la resta de la massa el segueixi i es cargoli com ha de fer. A diferència de la majoria de galetes que es fan aquí, aquestes galetes s'han de fregir, i es fan en un oli especial que només es troba al supermercat per Nadal. I després tot fa una mica de pestúrria. Però al Frej li agraden molt, i per això jo les intento fer cada Nadal.

Les de la capsa metàl·lica són molt més fàcils de fer i a mi m'agraden més, es diuen Vaniljekranse, i són galetes fetes amb vainilla i ametlles. Es diuen així perquè acaben tenint una textura rugosa semblant a les plomes que les oques tenen al pitram. Els nens petits acostumen a penjar-les com a decoració a l'arbre de Nadal i se les van fotent quan hi passen pel davant. Ara em falta fer les Jødekager, les galetes dels jueus, que són boníssssssimes, però ja no em queda més mantega i no tinc més energia. Es diuen així perquè porten canyella per damunt, i sembla que a Copenhaguen hi havia fa centenars d'anys un forn de pa jueu que feia moltes pastes amb canyella, i d'aquí el nom. La massa s'ha de posar al congelador un cop feta per després tallar-la fineta fineta, com les galetes marrones de l'últim post.

Ja veieu que aquí la gent s'ho curra molt. 

És el que té viure en un país on hi ha temps per fer coses d'aquestes.