I jo he anat passant aquests últims molts dies mimant-me i acceptant tot el què aquesta vida porta, que és molt. En tota aquest bé de Déu d'hores passades al sofà i al llit, sola i acompanyada, de sopars interminables i mandra permesa he estat trista i també feliç.
Em rebenta moltíssim la gent que m'imposa ser feliç quan no en tinc ganes, quan de fet tinc motius per no estar-ho, i em molesta també molt que m'imposin positivisme perquè sí, perquè toca, perquè què s'ha de fer si no. Viure en un país amb 6 mesos de foscor és la millor lliçó per aprendre a ser positiu, ja en sé de ser positiva, però hi ha dies, que no em dóna la real gana de ser-ne.
Aquests dies de silenci m'han servit per no escoltar consells aliens i no buscats, per abraçar la meva pena i fer camí cap a l'alegria amb la certesa de saber que almenys, els sentiments, són honestos.
I aquí estic, tota refeta, llepant-me les feridetes, una mica més forta que abans i en mode back to basics, que és on trobo la felicitat més pura.
Em rebenta moltíssim la gent que m'imposa ser feliç quan no en tinc ganes, quan de fet tinc motius per no estar-ho, i em molesta també molt que m'imposin positivisme perquè sí, perquè toca, perquè què s'ha de fer si no. Viure en un país amb 6 mesos de foscor és la millor lliçó per aprendre a ser positiu, ja en sé de ser positiva, però hi ha dies, que no em dóna la real gana de ser-ne.
Aquests dies de silenci m'han servit per no escoltar consells aliens i no buscats, per abraçar la meva pena i fer camí cap a l'alegria amb la certesa de saber que almenys, els sentiments, són honestos.
I aquí estic, tota refeta, llepant-me les feridetes, una mica més forta que abans i en mode back to basics, que és on trobo la felicitat més pura.
2 kommentarer:
Doncs com deiem ahir.... .Poc a poc la foscor va marxant i ara aném cam a la primavera.Ni ens en donarém comptei ja hi serém.
Doncs, sí... honoro el teu dret a estar trista... i tant que sí! només faltaria!
i més, si hi ha motius ...
i jo t'envio un petó gros!
Send en kommentar