Serenade

Fa ja uns dies que estic molt cansada d'en Frank.

Resulta que jo pel matí matí no sóc persona, començo a ser-ho a partir de les 10h, però és clar, les primeres classes són a les 8h, i per això em busco estratègies per plantar-me a classe amb un somriure (fals o no) i una energia que no tinc.
Quan pujo al tren, em poso els auriculars i escolto cada dia religiosament la meva llista de cançons feel good. És un plan una mica autista, però jo em vaig relaxant i quan arribo a l'estació de Sydhavn ja sóc una mica més humana que quan surto de Nørreport. Una de les cançons feel good és Come fly with me, i la tinc molt i molt ficada al cap, tant, que aquests últims dies s'ha convertit en la meva banda sonora involuntària. Fins aquí, cap problema, però quan per exemple em llevo de nit per anar al lavabo (i em llevo cada nit), doncs faig tres passes i automàticament comença en Frank a cantar i a dir-me que me'n vagi amb ell a tot arreu, i què passa, doncs passa que a veure qui és la xula que s'adorm una altra vegada.
I mira que m'agraden molt eh, les cançons del Sinatra, però que calli ja, home, per favor.

Avui m'he fet un plan, i és que he escoltat molt aquesta altra cançó, que és així de tranquis, amb l'esperança de que quan em llevi, em surti l'Emiliana cantant per calmar-me una mica. A veure si funciona.