søndag, november 11, 2012

First they took Manhattan

Aquesta setmana passada he estat amb els meus alumnes de tercer a Berlín, i he de dir amb tota la pena del món, que no m'ha robat el cor.
Massa història trista. M'ha resultat impossible destriar els carrers de la ciutat de tot el que deuen haver viscut. Potser no he vist els llocs especials, potser la ciutat és més bonica a l'estiu, potser anar amb un grup d'alumnes no m'ha permès veure-ho tot, tot i que caminar hem caminat. Potser he patit el ai-ai-ai-és-taaaaan-preciós que després una va i no li troba el què.
Si em perdo, no m'hi busqueu (sona dràstic)

3 kommentarer:

pati di fusa sagde ...

Jo no t'hauria dit mai que Berlín és preciós, potser ni tan sols bonic, però per mi té una atmosfera, un batec, una càrrega històrica (tristíssima, sí), però amb una capacitat de renéixer, que em tenen el cor robat. I això que només hi he estat amb fred; amb la "caloreta" de l'estiu deu ser ja... Però és cert que les ciutats, els llocs, són com una les viu i les sent, i contra això, res a dir.

A mi sí, si em perdo, és molt probable que em trobeu a Berlín. ;)

Ciutadà K sagde ...

Vaaaaja, doncs jo estic en el grup dels que encara no hi ha anat i que en té força ganes. És una capital que em crida!

Espero, almenys, quedar-me en el terme mig...

(si hi puc anar algun dia... que aquest ja és una altra qüestió :S )

Rosanna sagde ...

A veure, jo penso i ho pensa molt gent que BERLIN es lletja amb ganes...més que lletja, diria horrorosa. M'ha costat temps enamorarm-hi, perque sóc molt visual i després de viure a llocs tant bufons com Copenhague i fins i tot Sevilla (que de maca ho es molt), pues Berlin es un xooooof total. Pero he de dir, que tot hi aixi, té algo, no sé ben bé qué es, pero t'atrapa i si avans de marxar de vacances a ejpain no tenia masses ganes de tornar, ara m'hi trovo a casa. I es que m'hi sento edintificada...una ciutat que les ha passat putes i que es veu, que no es la més maca del món, pero es indubtable l'esforç que està fent per ser ella mateixa, agradi a qui agradi. Berlin es auténtica (ok, cada cop menys, perque els especuladors escandinaus se la volen cargar)...pero definitivament té algo que atrapa...