mandag, oktober 29, 2012

Temps de res i de tot

Aquestes últimes setmanes hem portit un ritme de no parar i una mica més, o sigui, una mica més atrafegats del normal. Precisament perquè no hem tingut temps de res, intentem treure temps d'on sigui per fer coses, perquè si no, un es passa la vida dient que no té temps de res i el que passa és això, que la vida es passa en un ai i un se l'ha passada entre queixa i queixa.

Dilluns passat vam tenir el privilegi d'anar a un concert molt especial, en Jordi Savall va inaugurar el festival de música renaixentista de Copenhaguen. Va ser un privilegi perquè no érem més de 100 persones i perquè va tocar en una església petitona, o sigui, escenari espectacular per un concert com aquest. Es va presentar amb la seva viola de gamba de l'any 1697 i vam sortir d'allà, com diuen en danés, amb l'ànima escalfadeta. És molt espectacular veure'l tocar, sembla que sigui la cosa més fàcil del món. A sobre ens va donar un munt d'explicacions molt interessants entre peça i peça, i tot humil va regalar-nos tres peces a mode de bis. Va ser una experiència xulíssima, no només perquè és un geni de la música, sinó perquè és d'aquella mena de música que un només està acostumat a escoltar-la en cd's.
Si no sabeu qui és, i no heu escoltat el que fa, no teniu perdó de Déu. Per sort jo sóc molt atea i no només us perdono a tots sinó que us recomano molt que el busqueu i l'escolteu.

Dissabte vam fer un taller de pa amb un senyor que és com el Savall de la música renaixentista però en pa i gra, perquè no només vam aprendre molt sobre fer pa, sinó sobre tipus de grans i cereals i farines.
No és que aprenguéssim a fer pa, que d'això ja en sabem, vam aprendre truquis i vam sortir d'allà amb dues masses mare i un munt de pa diferent. Molt divertit. Ja sabreu que aquí a Dinamarca fer pa és la cosa més normal del món i que ni panificadores ni òsties, amb les manetes, que és més divertit. El pa que va sortir era molt però molt bo, però molt eh, d'aquell que te'l menges calentó i no pararies i després ni t'entra mal de panxa ni res, només tens ganes de menjar-ne més.

I avui anem a l'òpera amb la meva mare, que la tinc per aquí una setmaneta, a veure Madame Butterfly. És una òpera tengui, però no em cansaré mai de veure-la, m'agraden molt els dramons, tot i que considero que la Ciocio és una mica pava i que tampoc no calia ser tan radical. I de Pinkertons avui en dia n'hi ha tants com bolets a la tardor.

I com es fa això de treure temps d'on no n'hi ha? Doncs sent extremadament efectiu amb el temps que s'ha de dedicar a les coses que són impepinables, i sent molt conscient de que la vida està per això, per viure-la, i que jo sóc mestressa del meu temps. Allà no som gaire bons en ser efectius, però aquí dalt en saben un munt!

7 kommentarer:

Laura sagde ...

Eps! Voldrem tastar aquest pa tan fantàstic, eh!!!

Carolina sagde ...

i tant guapa :)

Gon sagde ...

Mira tu, justament avui m'he trobat amb això http://www.sinvueltadehoja.com/como-ganar-tiempo-a-las-horas-del-dia/

Que petita és la blogoesfera ;P

Ciutadà K sagde ...

visca l'eficiència en la gestió del temps! estic totalment d'acord amb tu... si vols: pots!

M'ha encantat la relació entre Savall i el mestre panader (que, per cert, no sabem el nom, ho dic per acabar de fer rodona la comparació). El Savall és un Mestre! i quan l'acompanyava la seva muller ( :_( ) era encara més espectacular ...

Ai, quines ganes de venir a casa teva a provar el teu pa ... :D

Carolina sagde ...

Sí, pobreta, va morir fa uns mesos :_(
I ara va comentari de vida: la meva germana va fer COU amb la seva filla, l'Ariadna, que toca l'arpa, i una vegada va anar a casa seva a Bellaterra i sembla que tenen un munt s'instruments antics repartits per tota la casa. Jo quan el veig, sempre me l'imagino amb una bufanda døaquestes llargues que porta sempre envoltadet døinstruments :)

El senyor dle pa es diu Per Grupe :)

Ciutadà K sagde ...

PER MOLTS ANYS, CAROOOOOOL !!! Petons!!!

Ramon sagde ...

Ostres tu, m'he tornat a perdre a en Jordi Savall!
Això del pa, sona molt bé. M'he proposat per l'any que ve, que he d'aprendre a fer pa. Si m'hi enganxo ja et pescaré un dia per que m'ajudis a refinar la fórmula :)