tirsdag, marts 13, 2012

Everything I can't tell you

En aquest camí tan llarg i difícil que és entendre qui sóc em trobo ara mateix amb una tasca molt difícil: escriure una carta d'agraïment al meu pare.
No és la primera carta d'agraïment que escric, n'he escrites unes quantes, en alguna ocasió per adonar-me de que la persona en qüestió es mereix cert reconeixement que em cosa donar, d'altres pel simple gust d'escriure coses que m'han fet feliç i d'altres per educació. En qualsevol cas, sempre han estat una substitució d'un silenci erroni.

Aquest cop és especialment difícil perquè no tinc guardat res a la butxaca que hagués volgut dir. Bé, sí, li hagués volgut dir adéu. I la putada d'aquesta carta és precisament que és del tot impossible que el receptor de la carta no la llegirà mai. Tot i així hi ha qui creu  que em pot ajudar, i per tant he agafat llapis i paper. Tots els intents comencen per gràcies per haver-me estimat, i tots acaben a la paperera. No sé jo si puc traduir la muntanya d'amor inacabable que sento en una carta, en una cosa que anomenem paper i que es doblega i et guardes petit i quadrat en una bossa.

Hi ha dates tontes, com aquesta, en que la mort es mesura en anys i dies, en veus desdibuixades i olors que no s'esborren. Són dates tontes perquè em fan recordar un dolor que he après a domesticar, i perquè en realitat el meu pare encara és una força activa i positiva en la meva vida, i el sento més viu que mort.

En aquest camí d'entendre el què i el perquè em calma i m'emociona pensar en aquestes paraules de Carl Sagan, i així, de pas, em sento més a prop de tot, dels vius i dels mort.

4 kommentarer:

manel sagde ...

Jo escric:
Va deixar la seva llum en els meus ulls,
va gravar en la meva pell les abraçades,
i he guardat el seu amor inacabable
en les mevas petjades per la vida.
I així ho he fet i ho faig
ahir,avui, i ara.
(Carol:Amb el teu escrit m'has deixat impresionat i emocionat.)

manel sagde ...

M'havia deixa't de dir el mès important.Jo ja tampoc tinc al pare.

Rosanna sagde ...

Tens una sensibilitat que et fa especial i ets capaç de dir tant amb tan poc. Per la resta, nomès puc dir una cosa...una forta abraçada!! Poca cosa puc dir més que no sapigues.

Ciutadà K sagde ...

Buf, Carol...
... el millor que podem fer després de llegir això és callar i deixar que la llàgrima avanci inevitable galta avall...així estic ara mateix.

gràcies per compartir-ho...