La secció de castellà de l'escola on vaig estudiar els últims mòduls de danès i la biblioteca del costat de casa on tinc el meu club de lectura van organitzar dijous passat uns actes que van anomenar "Hola Barcelona".
Va ser una tarda de luxe! No només perquè sempre és molt emotiu veure com tants danesos tenen interès per la cultura catalana sino perquè vaig tenir el plaer d'escoltar els poemes de l'Anna Aguilar-Amat i les cançons del David Carabén, cantant de Mishima, en un lloc que és el meu barri d'aquí i que a la vegada em fa sentir tan lluny d'aquest concepte de casa que hi ha dies que no sé on para.
De l'Anna ja us n'he parlat abans en algun altre post. És una poetessa fantàstica, escriu poemes amb una força i una frescor dels que et quedes o fet caldo o preparat per menjar-te el món. És una de les meves preferides i em rellegeixo els seus poemes molt sovint. També va ser la meva professora de Terminologia a la facultat i em va fer moltíssima il·lusió parlar amb ella dijous i veure-la tan xula i "salá" com sempre.
Probablement molta de la gent que hi havia a la biblioteca (i n'hi havia molta) no havien sentit parlar ni de l'un ni de l'altre, i jo estava tan contenta que tenia ganes de cridar i saltar, és com tenir dues persones al costat que han fet coses tan precioses i que d'alguna manera han estat a la meva vida en petits moments importants sense poder-ho explicar a ningú, perquè ningú no sap qui són. Estrany, però divertit.
En David Carabén va tocar unes 6 o 7 cançons, alguna dels disc nou, algunes d'Ordre i Aventura. Va intentar traduir els títols al danès i tothom va riure molt. I les cançons que el Joan em va passar i que a mi m'han servit infinitat de vegades per pensar en Catalunya, en mi, en la Rambla, en qui sóc jo en aquest país, en que jo sóc una part del que es destil·la en cançons com les seves, totes aquestes cançons, les que he escoltat al tren de camí cap a la feina infinitat de vegades, les vaig escoltar a tres passes, a la biblioteca de casa. Molt al·lucinant.
Li hagués dit en acabar, que el Frej va aprendre a dir estic enamorat de tu amb la cançó que us deixo al video, però hi havia tres estudiants Erasmus que estaven al·lucinant més que jo i se'l van agenciar tan bon punt va acabar de cantar. Normal. De cop vaig sentir, que a mi el temps d'això ja se m'havia passat.
Ara mateix, us compadeixo a tots per no viure aquí :p
Si de tant en tant tenim luxes com aquest, potser la cosa no està tan malament.
Va ser una tarda de luxe! No només perquè sempre és molt emotiu veure com tants danesos tenen interès per la cultura catalana sino perquè vaig tenir el plaer d'escoltar els poemes de l'Anna Aguilar-Amat i les cançons del David Carabén, cantant de Mishima, en un lloc que és el meu barri d'aquí i que a la vegada em fa sentir tan lluny d'aquest concepte de casa que hi ha dies que no sé on para.
De l'Anna ja us n'he parlat abans en algun altre post. És una poetessa fantàstica, escriu poemes amb una força i una frescor dels que et quedes o fet caldo o preparat per menjar-te el món. És una de les meves preferides i em rellegeixo els seus poemes molt sovint. També va ser la meva professora de Terminologia a la facultat i em va fer moltíssima il·lusió parlar amb ella dijous i veure-la tan xula i "salá" com sempre.
Probablement molta de la gent que hi havia a la biblioteca (i n'hi havia molta) no havien sentit parlar ni de l'un ni de l'altre, i jo estava tan contenta que tenia ganes de cridar i saltar, és com tenir dues persones al costat que han fet coses tan precioses i que d'alguna manera han estat a la meva vida en petits moments importants sense poder-ho explicar a ningú, perquè ningú no sap qui són. Estrany, però divertit.
En David Carabén va tocar unes 6 o 7 cançons, alguna dels disc nou, algunes d'Ordre i Aventura. Va intentar traduir els títols al danès i tothom va riure molt. I les cançons que el Joan em va passar i que a mi m'han servit infinitat de vegades per pensar en Catalunya, en mi, en la Rambla, en qui sóc jo en aquest país, en que jo sóc una part del que es destil·la en cançons com les seves, totes aquestes cançons, les que he escoltat al tren de camí cap a la feina infinitat de vegades, les vaig escoltar a tres passes, a la biblioteca de casa. Molt al·lucinant.
Li hagués dit en acabar, que el Frej va aprendre a dir estic enamorat de tu amb la cançó que us deixo al video, però hi havia tres estudiants Erasmus que estaven al·lucinant més que jo i se'l van agenciar tan bon punt va acabar de cantar. Normal. De cop vaig sentir, que a mi el temps d'això ja se m'havia passat.
Ara mateix, us compadeixo a tots per no viure aquí :p
Si de tant en tant tenim luxes com aquest, potser la cosa no està tan malament.
6 kommentarer:
uau, k guai!
Oooooohhh quina enveja!!!!
El vídeo no es veu, però només de llegir-te ja m'has fet envejotes ;)
A l'Anna la veuré d'aquí a uns dies a unes jornades de traducció que es fan a Còrdova. Al Carabén... espero veure'l aviat a dalt d'un escenari :)
Petons i bona setmana!
Carol, l'edat per fer aquestes coses no passa mai! ;-)
Ai quina me, quan arribi a casa arreglo això del video, és pq no el vaig posar x ser públic.
OH! estant tan lluny aquests moments han de tenir un valor brutal!!
(fes cas de la Polita que d'això n'entén un munt ... quatre colzades a les pipioles i tu a parlar amb el sr. Carabén!! je,je,je,je)
I al final... Jo vaig anar a Còrdova, però l'Anna no :(
I el Carabén també segueix pendent...
Send en kommentar