A punt d'arribar Nadal, com he escrit fa poquet, i aquí tenim un debat polític que ja fa dies que dura i que em sembla prou interessant i si més no, necessari. Fa un parell de setmanes, un polític idiota d'un partit conservador i encara més idiota que ell va dir que li venien ganes de vomitar quan llegia que el govern estava començant a repartir joguines per a les famílies pobres. Segons ell, a Dinamarca la pobresa no existeix i a l'idiota en qüestió li sembla repugnant que els diners que paguem amb els impostos es gasti en coses semblants.
Per començar, un polític de la talla de l'idiota no es pot permetre dir que li vénen ganes de vomitar per un fet així. Com us podeu imaginar, es va crear una batalla d'acusacions i frases per emmarcar que va durar dies. La cosa va acabar amb que una política d'esquerres va dur a l'idiota de visita a una persona, una tal "Carina" que representa un grup de persones que molts danesos no poden acceptar que existeix: gent pobre. La tal Carina és una mare soltera que va voler publicar al diari el que guanya, el que rep de l'estat i els seus gastos mensuals, i aquí és quan es va liar... què és ser pobre? Un pobre es pot permetre fumar? Si na família no té diners per comprar regals per aniversaris o Nadal, o perquè els seus fills vagin d'excursió o es puguin comprar roba, és pobre? On està el límit de la pobresa?
Per començar, un polític de la talla de l'idiota no es pot permetre dir que li vénen ganes de vomitar per un fet així. Com us podeu imaginar, es va crear una batalla d'acusacions i frases per emmarcar que va durar dies. La cosa va acabar amb que una política d'esquerres va dur a l'idiota de visita a una persona, una tal "Carina" que representa un grup de persones que molts danesos no poden acceptar que existeix: gent pobre. La tal Carina és una mare soltera que va voler publicar al diari el que guanya, el que rep de l'estat i els seus gastos mensuals, i aquí és quan es va liar... què és ser pobre? Un pobre es pot permetre fumar? Si na família no té diners per comprar regals per aniversaris o Nadal, o perquè els seus fills vagin d'excursió o es puguin comprar roba, és pobre? On està el límit de la pobresa?
3 kommentarer:
Ai, quin tema més interessant, Carol! La construcció social de la pobresa centrada en els mitjans de comunicació era el tema de la meva tesis (si l'hagués continuat, és clar)... i, certament, la definició de 'ser pobre' és el primer pas i el més difícil i aquesta és la raó de que no hi hagi polítiques eficaces ni acords; i més aplicat al nostre món occidental on, suposadament per als cínics, tothom tenim de tot i els 'de l'Africa' sí que són autèntics pobres.
El pobre en les nostres cultures o és silenciat i amagat; o és tingut com un ciutàdà de segona que no pot tenir un TV de plasma, per exemple... ai, i paro que m'animo.
(molt de polític cínic solt hi ha
per Denmark, no??? i més en el temps que estem vivint)
A mi em sembla que el calificatiu "idiota" es poc gruixut.Vil, despreciable, estarien millor per a definir-lo.
Ah!.I malauradament la pobresa únicament es podria erradicar si l'aplicació de la justicia fos sempre i de veritat un fet real, inqüestionable,i no tan sols un mot, una paraula.
JO aquets tema, ultimament també el tinc molt present...ets pobre depenent del mirall on et mires, i ets molt ric depenent del que tens al costat. Però suposo que per a mi ser pobre, seria no poder menjar!
Send en kommentar