A l'institut es nota que arriba nadal perquè els alumnes van més atabalats de l'habitual. Els de 3r ja fa uns mesos que hi són i se senten com a casa per això molts es porten les sabatilles d'estar per casa a la motxilla i quan arriben es treuen les botes i van en pantumfles :)
Demà em toca portar un llençol per fer la "passada" de Llúcia, que és una tradició danesa que es fa cada any a les escoles, esglésies i instituts, on Santa Llúcia va al davant i la segueix una mena de processó cantant una cançoneta (que jo no em sé ai ai) i tots vestidets de blanc com angelets.
A casa fem llistes de regals per uns i altres i jo no puc evitar somriure cada cop que surto al carrer i el veig tot ple de llums d'estrelles i cors. Tot fa olor a pi i a canyella, a vi calent amb espècies i fruites confitades. D'aquí no res, un altre cop, ja serà Nadal.
2 kommentarer:
A mi si que m'agrada molt el Nadal, que vingui tothom a dinar a casa meva, i la sensació de sorpendre a la gent amb el menú, que els nens canten o reciten el poema que s'han après dalt de la cadira!!! Trobo a faltar a la meva mare, però també la trobo a faltar els dies normals!! Si, si, a mi m'agrada el Nadal!
Molt bé, Nur! A mi sempre m'han fet envejeta de la sana les persones que es posen contentes de veritat per Nadal :)
Send en kommentar