Tinc un amic ninja

Aquest cap de setmana passat em va venir a veure el Fernando, o sigui, el tito fer. Ja havia estat aquí abans, fa gairebé quatre anys, al mes de febrer, i tot i que no el trobo, estic convençuda de que vaig escriure un post sobre ell en el seu temps. No seria estrany que ja us n'hagués explicat meravelles perquè és una persona molt important per mi.
El Fernando i jo vam compartir penes i alegries en una editorial durant uns quants anys i ens vam arribar a conèixer molt bé. Però molt bé. I no de tetes i cul, eh, sino molt bé d'esperit. És d'aquelles coses màgiques que passen a la vida, que trobes algú i al cap d'anys i de distància encara està allà, com el primer dia. He dir que continua fotent-se de mi també com el primer dia, però li ho perdono tot perquè el que compartim va molt més enllà de quatre rialles tontes. I sí, és un tòpic, però certes amistats són un tresor.

A part de ser la persona que és, el Fernando és ninja. I no un ninja qualsevol, no, és un dels... ostres se m'ha oblidat, crec que n'hi ha uns 200 al món que tenen el mateix nivell que ell. I ja us dic jo que és un nivellàs. Aquest cap de setmana ha fet dos cursos de ninjutsu a dos dojos diferents aquí a Copenhaguen i jo, tal i com ja vaig fer uns anys enrere, li he fet de traductora. Impressionant, de veritat, a un li agafa mala consciència de no entrenar ninjutsu després d'estar allà unes hores amb ells.
Em quedo amb la frase d'un dels entrenadors que ens va convidar a dinar. Estàvem en un cafè la mar d'acollidor, i li explicava que jo abans de conèixer al fernando no tenia ni idea de què era el ninjutsu, i que ara que el conec me n'anodo que és tot un món, i que per als entrenadors és una manera d'entendre la vida. I el tio em diu tot ample: sí, és cert. Ara per exemple estem en aquest cafè ple de gent, i ells no saben que estan segurs.
Sona arrogant, però us juro que després d'haver-los vist no ho és. Pim pam, són d'aquests que trenquen mans i colls sense ni mirar, amb una elegància que ni els gats!

Torna aviat, que quatre anys són molts anys :)