Últimament es porta molt posar fotos de cadàvers als diaris. Cliques el web en qüestió i patapam, allà tens al senyor Gadafi ben mort, infladet i sucat de sang.
Deixant de banda si ens posa contents o no que se l'hagin carregat, em sembla d'una morbositat i un poc sentit de l'ètica que em costa d'entendre. Perquè no cal. A mi almenys no em cal assegurar-me de que sí, de que és ell, i de que està mort i en tenim proves gràfiques. Només cal que li tallin el cap i el posin a la plaça major en un pal de fusta. Per què ho fan això? És que ens agrada veure algú tan odiat mort? Necessitem veure-ho per creure'ns-ho? O és que la premsa s'està tornant vulgar?
Deixant de banda si ens posa contents o no que se l'hagin carregat, em sembla d'una morbositat i un poc sentit de l'ètica que em costa d'entendre. Perquè no cal. A mi almenys no em cal assegurar-me de que sí, de que és ell, i de que està mort i en tenim proves gràfiques. Només cal que li tallin el cap i el posin a la plaça major en un pal de fusta. Per què ho fan això? És que ens agrada veure algú tan odiat mort? Necessitem veure-ho per creure'ns-ho? O és que la premsa s'està tornant vulgar?
3 kommentarer:
La morbositat i el sensacionalisme priva per damunt de la ética.D'aquesta menara es venen més diaris, la TV té mes share , i així fan més calés.
Jo ho trobo horrorós. Repetir fins a la sacietat unes imatges borrores de gent que s'esbatussa i després el dictador en una cambra frigorífica. Sang i mort.
Coincideixo amb en Manel, només és morbositat i sensacionalisme. No és necessari per transmetre la notícia.
jo no n'he vist cap imatge.
ja fa uns mesos que ni escolto la ràdio ni miro els telenotícies. tot plegat ha arribat a uns límits de degradació que el meu cap i el meu cos no toleren.
i potser el problema, més que (o tant com) dels mitjans, és de la gent que s'ho mira. sense els uns, els altres no són res. però bé, suposo que tot és més complex.
a vegades tinc la sensació que estem més a l'edat mitjana que al segle XXI.
aquestes coses em fan perdre la fe en l'espècie humana. sort d'altres, de més properes, que donen una mica de llum.
Send en kommentar