lørdag, august 06, 2011

Words don't com easy to me

Tinc el blog abandonadíssim i em sap un greu enorme, perquè trobo molt a faltar seure una estona i escriure amb calma.
El cas és que lluny dels teus tot es viu amb moltíssima més intensitat, les coses bones i les coses dolentes. Les vacances m'han portat dies de relax, però també algunes decepcions que estic vivint d'una manera desmesuradament intensa. És el que té ser de negres i blancs, que o bé o fatal.

És curiós, jo sempre havia pensat que els estats sentimentals extrems provocaven verborrea, i a mi no em provoquen res més que maldecap i pèrdua de perspectiva. A sobre, em resulta impossible escriure quatre paraules amb sentit. Puc dibuixar, puc llegir sense parar i pensar que potser així tot passarà, però no puc ordenar el cap en paraules perquè la raó se n'ha anat a la platja i les meves cèl·lules s'han convertit en drama queens que em fan ser qui sóc ara mateix, un feix de sentiments massa fràgil.

Com que encara no he perdut l'esperança de fer que almenys un 2% de mi pugui meditar i relaxar-se agafo aire i el deixo anar a poc a poquet i em concentro en la caixa toràcica amunt i avall i tot això que diuen. A veure si aquesta boira se'n va bufant.

3 kommentarer:

NUR sagde ...

vaja........... aquí estem!!!!

MPG sagde ...

Ànims! Tot té el seu temps.

manel sagde ...

anar de una punta a l'altra comporta el risc de caure al esvoranc que hi ha al mig.El més important de tot es alló de;pau,calma,i tranquilitat.
Molta sort en aquests moments de creixament personal i estic segur que el pranayama t'ajudará molt.