søndag, august 07, 2011

Me'n vaig amb tu

M'agrada més arribar als aeroports que sortir-ne. Si arribo a un aeroport i no hi ha ningú que em vingui a buscar, sempre miro a veure si trobo algú ben plantat amb qui pugués fer un cafè (per exemple) i imagino què passaria si hi anés directament i fes com si el conegués de tota la vida tipus "que bé que hagis vingut, tenia moltíssimes ganes de veure't, anem?". És avorrit que no et vinguin a recollir.
També m'entren ganes d'agafar alguna de les maletes que donen mil voltes a la cinta i ningú no les recull, però com que a mi me l'han perduda tants cops, no ho faig mai.

3 kommentarer:

manel sagde ...

a mi els aeroports no m'agraden ,moltes vegades produeixen massa soledat ,i molts cops desitjos excessius,desbordants.

NUR sagde ...

ui ... que decidida que et veig, i valenta!!!

Ciutadà K sagde ...

és veritat! les arribades als aeroports pressuposen que et rebin (però no cal que sigui amb pancartes i cartells, no? :P )... ara la solució que planteges tu, Carol, està molt bé: "Si la muntanya no va a Mahoma...." :P

(idea decidida, valenta, sí! i lligona, també! je,je,je,je)