Són llocs curiosos els aeroports. A la meva mare li agraden, diu que són llocs on comencen les aventures, llocs diferents dels que veus cada dia. A mi els aeroports em semblen llocs molt estranys, de vegades els veig només com a llocs de pas, llocs de gent que compra sense saber ben bé perquè, com una mena d'Andorra dels 80, llocs de gent que plora de pena i d'alegria.
Jo mateixa ho he fet uns quants cops. Probablement hauré dit adéu a les mateixes persones massa cops.
En un parell d'aeroports he tingut adéus que s'han convertit en dramons i holes que han acabat sent històries d'amor.
Ja he inspeccionat aquest aeroport de pe a pa. He comprat perfum sense saber perquè i m'és igual perquè fa molt bona oloreta. Massa diners gastats en una setmana, però i què, si no compro mai res. Tinc previst un cafè més tard, i un munt de coses per corregir de la feina. Quan torni, encara tindré un parell de dies de vacances i sol. Tinc ganes d'arribar, no m'agrada estar a mig camí entre les meves dues cases.
2 kommentarer:
ànims! segur que ja ets a casa. :)
l'últim cop que vaig ser en un aeroport vaig conèixer un noi de vitòria que volava per primer cop. mentida, no va poder volar, que els controladors van decidir fer vaga.
el noriega va conèixer la seva dona actual en un aeroport gràcies a un retard de l'avió que havien d'agafar. és bonic. :-)
per a mi, aquesta component de 'terra de ningú' que tenen els aeroports m'inquieta i em dascina alhora... molt ben transmés a la Terminal del Spielberg ....
ui, jo fa molt que no 'passo' per un aeroport, eh? i haurem de posar-hi remei ... anem cap a Denmark ????!!! ;)
Send en kommentar