Peix agulla

Aquest mes és la temporada dels peixos agulla, o en danès, hornfisk. A Catalunya em sembla que no es consumeixen gaire, però aquí a Dinamarca, tothom els espera. Crec que vénen des d'Anglaterra i se'n van cap al nord passant per Dinamarca, cosa que no és gaire intel·ligent ja que tothom, fins i tot els nens, els pesquen a cabassos de tants que passen per aquí.

El peix agulla és un peix divertit. No només perquè té una senyora banya i és molt llarg, sino perquè té les espines de color verd-blau turquesa. Jo el vaig tastar per primer cop l'any passat amb el Mads i la Mireia, i la primera espeina que vaig trobar pensava que era un tros de plàstic. I després d'uns quants trossos de plàstic la Mi i jo vam arribar a la conclusió de que eres espines de color. Molt pràctic.
Jo quan era petita estava convençuda que moriria a base de clavar-me espines. Quina por i quin patir. En canvi, les espines turquesa es poden veure, són com les lentilles, que tenen aquest color blavós perquè les puguis veure si et cauen.

El més divertit de tot és una història que he llegit avui al diari: diu la llegenda, que els peixos agulla tenen les espines d'aquest color perquè es van menjar tots els soldats alemanys amb uniforme verd que es van ofegar al mar durant la Segona Guerra Mundial.
En realitat, sembla ser que els peixets són més innocents del que sembla i el color el dóna una substància totalment inofensiva que produeixen i que els tenyeix les espines. Però la llegenda té el seu punt, oi?